Quan una societat perd la fe
Maria Torra
Desenganyada pels lamentables esdeveniments que evidencien, sense dissimul, l’oblit i la deixadesa de les nostres infraestructures ferroviàries i viàries, i el caos quotidià que patim depenent d’un Estat que fa anys que no inverteix a casa nostra malgrat ser un dels seus motors econòmics, m’ha arribat a les mans un article de l’altra banda de l’Atlàntic. Llegir-lo m’ha fet tornar a quan hi vaig ser fa més de cinquanta anys, gràcies a AIESEC, i vaig conèixer un país que parlava de valors compartits: obertura, llibertat, curiositat i la convicció que persones de procedències diverses podien construir vincles duradors. L’amistat que encara conservo amb un grup d’amics d’arreu del món n’és la millor prova. L’article, escrit per David Brooks en acomiadar-se de The New York Times, planteja una tesi incòmoda però reveladora: els Estats Units no travessen només una crisi política, sinó una crisi cultural marcada per la pèrdua de fe. No parla només de fe religiosa, sinó de confiança en les institucions, en el futur, en els altres i en uns valors compartits. Brooks descriu un país desconfiat i cínic, on guerres fallides, crisis financeres, solitud digital i polarització han erosionat les promeses del món post-Guerra Freda fins a omplir l’espai públic de cinisme i d’una visió de la vida reduïda al poder o a la força. L’autor recorda que cap país pot sostenir-se només amb tecnologia o creixement sense una base emocional, moral i cultural sòlida, perquè la cultura precedeix sempre el canvi polític. Em pregunto: fins quan la nostra societat culta, solidària i compromesa podrà aguantar mentre la confiança en les institucions es va erosionant dia rere dia?
