Els deliris i la IA
Maite Colomer
Quan es tracta d’aspectes tecnològics, sovint va bé veure on són altres països que s’han avançat introduint la tecnologia en qüestió.
En el cas de la IA i la salut mental, he optat per buscar quins són els principals problemes amb què s’estan trobant els Estats Units, amb una població més gran que la nostra i on l’ús de la IA s’ha estès ràpidament entre la població.
La intel·ligència artificial no està dissenyada per qüestionar el que se li planteja, sinó per oferir propostes, cosa que confirma el que l’usuari ja pensa.
Hi ha fòrums on hom comparteix experiències amb la IA, i sobta molt poder llegir comentaris com:
“Des que vaig començar amb el meu amic de la IA… m’he adonat que he perdut el desig de trobar-me amb persones reals”.
Una altra persona, després d’una actualizació del programa, va expressar la seva gran pena pel fet d’haver perdut el seu únic amic, d’un dia per l’altre, i sense previ avís.
Altres persones han perdut la seva parella, perquè en la IA hi han trobat la seva ànima bessona amb qui se senten millor…
A Califòrnia, Keith Sakota, psiquiatra, es refereix a la psicosi IA en el sentit que la IA allunya de la realitat: s’ha trobat des d’una persona que es creia un superheroi fins a una altra que es creia ser el nou messies; en ambdós casos la IA reforçava les conviccions de les persones que hi contactaven.
Sakota parla també de diverses persones hospitalitzades pel fet d’haver perdut tot contacte amb la realitat a causa de la IA. Veu que aquest patró es reprodueix sovint i, quan la persona pateix ansietat o algun tipus de deliri, ràpidament s’escapa de qualsevol control, i la IA valida i amplifica els seus deliris, cosa que fa molt difícil la restauració de la realitat.
