Timidesa i ansietat social

Maite Colomer

La timidesa i l’ansietat social estan íntimament relacionades i dificulten unes bones relacions personals. La majoria de persones ens considerem tímides, però, en alguns casos, portada la timidesa a extrems, és inhabilitant per a la persona que la pateix, que té por de ser l’objecte de mirades i d’enfrontar-se a qualsevol situació en què els altres la puguin estar jutjant o avaluant.

L’ansietat és insuportable quan s’ha de parlar en públic, assistir a reunions, entrevistes de treball, iniciar converses amb persones amb qui coincidim en diversos àmbits o el contacte visual. No es tracta del que considerem nervis per enfrontar-nos a una situació per a la qual no estem preparats, sinó d’una ansietat que pot acabar desembocant en una crisi.

La por de patir aquesta ansietat s’acaba tornant anticipatòria i la persona evita totes les situacions que la puguin posar en perill, com també redueix els seus contactes socials al mínim, fins al punt d’aïllar-se socialment.

Acostuma a inicar-se en la joventut o adolescència, quan les relacions i el judici social són més importants per al desenvolupament, per la qual cosa marcarà totes les seves relacions socials futures.

És molt difícil que una persona que pateix timidesa i ansietat social ho pugui superar sola, i li caldrà demanar ajuda a un professional.

Sense ànims de simplificar la teràpia cognitivo-conductual, li caldrà fer un entrenament en habilitats socials i l’exposició gradual a situacions que li produeixen por, enumerant i ordenant les situacions que li produeixen ansietat, de menys a més, i exposar-s’hi gradualment.

Com sempre, i per reduir l’estrès, són molt importants uns hàbits saludables com ara fer exercici, dormir i alimentar-se adequadament.

I sobretot, no rendir-se.