El cos parla, l’escoltes?

Maria Torra

Quan convivim amb migranyes, tensió cervical o dolor lumbar i les proves mèdiques no n’expliquen l’origen, sovint el problema és un desequilibri intern que va més enllà del múscul o l’articulació. L’osteopatia parteix d’aquesta idea: el cos funciona com una unitat, i qualsevol pèrdua de mobilitat —en una articulació, un òrgan o una fàscia— pot alterar la circulació dels fluids i generar dolor persistent. Va ser arran d’una experiència personal que vaig arribar a aquesta disciplina. Primer des de la pràctica: posant-me en mans de Laura Ventosa, sense entendre gaire el perquè de les seves tècniques, però comprovant que el meu cos hi responia. Després des de la teoria: escoltant-la en una conferència recent, on tot allò viscut va adquirir un sentit més profund. A la seva ponència —organitzada pel Rotary Club Vilafranca— la Laura va explicar el paper essencial de les fàscies, la xarxa que embolcalla òrgans, nervis i estructures corporals. Aquesta teranyina discreta sovint explica dolors que no apareixen en cap prova diagnòstica. També va destacar la importància de la respiració diafragmàtica, un moviment profund que mobilitza òrgans, afavoreix el drenatge limfàtic i activa el sistema que ajuda el cos a calmar-se. Aquesta mirada global connecta amb la idea de salut integral, que recorda que el benestar no depèn només d’un punt concret que fa mal. És el conjunt —físic, emocional i també social— el que determina com ens sentim. Quan algú aborda el cos amb aquesta amplitud, la resposta pot ser sorprenent. Experiències com la meva i explicacions com les de la Laura Ventosa ens recorden una cosa essencial: el cos sempre parla. La qüestió és si l’escoltem.