“Nosaltres vam agafar la colla amb un 10% de bateria ipenso que la deixem al 70%”
Entrevistem la cap de colla dels Xicots de Vilafranca, Tamara González, per fer un balanç de la temporada.
Després de tres temporades, Tamara González deixarà de ser d’aquí a menys d’un mes la cap de colla dels Xicots de Vilafranca. Amb ella hem fet balanç d’un últim any amb alts i baixos, però amb una colla que, al seu ritme, ha anat creixent.
A l’abril mostraves la iŀlusió per l’objectiu de la td8f ara que es compleixen 25 anys de la primera. Finalment, no ha pogut ser.
Per diferents motius, però el principal va ser aquella diada de Fires de Maig que tant ens va perjudicar. La caiguda del 7d7 ens va portar tres baixes importants del tronc i això ens va fer endarrerir la temporada un mes i mig, amb la feina d’haver de renovar el pom de dalt. Al final, vam poder fer aquell intent pel Roser, que malauradament no va mostrar la feina que hi havia al darrere. La meva sensació és que al tronc li faltava algun assaig més, però en l’àmbit de soca i de folre va ser un escàndol i es va notar molt que s’havia fet una feina increïble. Hem dedicat tota la temporada al projecte de la torre de vuit de moltes maneres fent proves cada divendres, la majoria de dimecres posàvem folre a terra, assajos especials de folre un cop al mes; totes aquestes coses han anat sumant perquè allò fos així. Per aquesta part estic contenta i penso que ja hi ha una feina avançada.
Recuperar la clàssica de vuit tampoc ha pogut ser?
Com a equip tècnic, acabes tenint una part de frustració. No estic contenta, però al final érem molt conscients que aquest projecte que va començar fa tres anys tenia un treball increïble. Els Xicots, després de la pandèmia quèiem del 4d7 amb l’agulla, un castell que ens va caure moltes vegades. Ara estem fent set 4d8 en un any, hem recuperat la torre de 7, hem fet 3d8 amb garanties per continuar, però és veritat que el 80% de la colla és nova i els nous castellers tenen una evolució i necessiten un treball previ. S’han hagut de convertir en castellers de castells de vuit en dos dies, i això no és tan fàcil.
Per què s’ha dominat aquest curs molt més el 4d8 i, en canvi, el tres ha estat l’assignatura pendent?
Quan nosaltres vam començar, fa tres anys, recordo que va ser també una muntanya russa poder arribar a consolidar el quatre. El provàvem i quedava en intent desmuntat, i l’any passat en vam desmuntar fins a cinc. Però al final aquest any li vam agafar el truc i el quatre el vam fer nostre. Això ho hem de continuar fent amb el tres. Després de la pandèmia sabíem que la reconstrucció de la colla tenia una durada de 4-5 anys. I ho vaig dir des del minut 1 que vaig entrar de cap de colla, i continuo creient el mateix. Al final el tres acabarà arribant, la torre acabarà arribant, i quan totes aquestes cosetes arribin, tota la resta passarà.
I tampoc hem pogut veure el pilar de sis dels Xicots.
Potser aquest any no l’hem treballat tant per les coses que abans he comentat. El que ens ha passat durant aquests tres anys ha sigut que quan teníem la part de baix no teníem la part de dalt, i quan teníem la part de dalt no teníem la part del mig. Ha sigut aquesta guerra. És veritat que aquest any no l’hem treballat tant com l’any passat, i finalment, per diferents situacions, no l’hem pogut portar a plaça. Aquell ensurt de Fires ens va fer aparcar coses i haver de renunciar-hi.
El creixement dels Xicots continua sent lent?
En el pla casteller podríem dir que sí que l’evolució és lenta, però pel que fa a gruix de persones, a motivació i a actitud de colla, crec que no. L’evolució ha sigut brutal. No sé si hem repartit una setantena de camises en aquests tres anys i ja no només les noves, sinó tota aquella gent que en un moment donat de la història dels Xicots va marxar perquè es va desmotivar, perquè tenia altres coses personals, per conciliacions, per feina, per moltes coses diferents, ara està tornant a casa. I crec que aquestes coses també són molt positives i les hem d’aprofitar.
Un pas endavant amb els castells podria engrescar i animar més gent?
Segur que sí. Una de les parts positives que em quedo és que, durant tot aquest temps que nosaltres hi hem estat, quan les coses no han anat bé, no ens hem sentit en cap moment assenyalats. Hem marxat a casa amb la pau i la tranquil·litat que la colla sabia que les coses estaven ben fetes. Fer castells és molt difícil, molt difícil, i fer castells a Vilafranca encara ho és més. Crec que la colla ho ha entès perfectament. Internament, dintre de la colla, tothom està convençut que el que estem fent és el que hem de fer i anem pel camí correcte.
Continues pensant que l’actuació del 31 d’agost, per festa major, hauria de ser a la tarda?
Penso que és una opció. Cal remodelar moltes coses. Els castells han evolucionat, com també ho ha fet la societat, i el que no és lògic és que continuem fent les mateixes coses que fa quaranta anys quan els castells no són ara el mateix, igual que les temperatures i el públic tampoc són el mateix. Els castells els fem per al públic i la ciutat i hem de ser més generosos per mostrar-ne la cara simpàtica.
La propera festa major els Xicots tindran un local per a la canalla en condicions?
Nosaltres portem tres anys de negociacions i hem intentat per activa i per passiva que això fos una realitat, però malauradament no ha estat així. En les últimes reunions que vam tenir amb el Servei de Cultura de l’Ajuntament es van pactar una sèrie de coses per al 2025, com ara que tindríem un local adequat amb aire condicionat, que no es van complir. No té cap sentit que hi hagi un ajuntament amb 1.500 metres quadrats i no hi hagi espai per a dues colles vilafranquines. La nova junta que entrarà continuarà lluitant per unes condicions dignes i jo també. Al final la canalla dels Xicots és la canalla de Vilafranca, i es mereix un respecte. S’han de sentir com a casa, i aquest any no ha estat així.
Per què els Xicots de Vilafranca no actuen per la Romeria de Montserrat?
Feia molts anys que hi anàvem, però era una actuació que ens coincidia amb altres d’importants que teníem, i per logística ens era impossible. En els últims anys això no ha passat i penso que no estaria gens malament que Xicots tornessin a actuar per la Romeria.
Després de tres anys, quin és el teu millor moment?
N’hi ha hagut molts. A Màrtirs Street d’aquest any vam gaudir molt; l’any passat a Vilanova i l’anterior per festa major. Però sí que es veritat que la colla ha passat enguany per un moment delicat, com és que a cinc persones de la colla els detectessin càncer. Aquest any, el dia 15 d’agost a Castelldefels, va tornar a la colla l’última d’aquests cinc persones i va ser molt emotiu. D’aquell pal que ens vam endur a principi de temporada, veure que tots estàvem a plaça amb camisa ha estat la millor recompensa.
I el pitjor?
Les Fires de Maig d’enguany. En aquella diada no em vaig sentir que em donaven suport, ni respectada ni escoltada. Tenia una situació interna dins de la colla molt complicada i no se’m va respectar, com a cap de colla, en moltes situacions molt delicades. En aquella diada els Xicots m’ho van posar molt fàcil, però la resta de parts implicades en aquella diada de Fires no m’ho van posar gens fàcil.
Per acabar, com deixa la Tamara González la colla i qui et substituirà?
Un mateix sempre acaba fent una valoració interna i crec que, dintre de tota la situació, nosaltres vam agafar la colla amb un 10% de bateria i penso que la deixem al 70%. Per mi això és un fet molt positiu, però està clar que els números no ens han acompanyat, però altres coses sí. Soc del parer que agafaran la colla en el millor moment després de la pandèmia i han d’aprofitar-ho. Jo, a partir del 12 de desembre estarà al costat de la colla sempre. Porto 28 anys i en vull continuar molts i molts més.
