Qui guanya el Castaween?
Daniel García Peris
Costa recordar quan exactament vam començar a celebrar Halloween a casa nostra. Potser va ser el dia que algú va veure negoci en una carbassa decorada o quan els nens -arrossegant els pares- van descobrir que disfressar-se de morts vivents era més divertit que pelar castanyes. Sigui com sigui, la festa s’ha anat instal·lant al nostre calendari cada any amb més força. El context internacional creat per Trump fa que les influències de la cultura estatunidenca no estiguin en el seu millor moment, però això no sembla afectar que els carrers de Catalunya s’omplin de zombis i bruixes.
Per molts de nosaltres, quan érem petits, finals d’octubre volia dir Castanyada: paperines de castanyes, moniatos calents i panellets tradicionals. Ara, per aquestes dates, tot i que les estadístiques diguin que ha augmentat el consum d’aquest fruit de temporada, és menys habitual que abans topar amb una castanyera. Les escoles s’omplen de teranyines de plàstic i els comerços, de disfresses ‘terrorífiques’ importades de la Xina. La Castanyada, mentrestant, aguanta el tipus com pot, refugiant-se en fires de tardor, concerts de folk i concursos de panellets casolans.
Ja fa un temps que la convivència entre totes dues festes va generar un híbrid batejat com a “Castaween”. Una mena d’acord diplomàtic entre la castanya i la carbassa: tu poses la por, jo poso el moniato. A la pràctica, la part lúdica se l’ha quedat Halloween, i la gastronòmica la nostra Castanyada. Un repartiment desigual, però funcional. Al Penedès vaig trobar fa uns dies un bon exemple de la situació. A un restaurant indi de Vilafranca, vaig comprovar fins a quin punt la globalització ha guanyat la partida. La decoració del local s’omplia amb esquelets, teranyines i llums taronges, però ni rastre de castanyes, ni un trist panellet per fer país. Tot amanit amb curri i música de Bollywood. Potser aquest és el futur de la tradició: multicultural, picant i una mica kitsch.
Ens queda el consol que encara hi ha qui manté la flama de la castanyera viva, literalment, davant de la torradora. Però la sensació és clara: Halloween ha arribat per quedar-se, disfressat d’innocent festa infantil. Ara bé, si no vigilem, acabarà fent-nos empassar castanyes amb salsa barbacoa.
