“He viatjat per tot el món per coneixe’l, per saber per què hi soc i per tenir cultura”
Entrevista al pagès penedesenc Jaume Totosaus, viatger a qui només li queden tres països per visitar.
Jaume Totosaus, nascut a Vilafranca aquest dijous ha fet 64 anys, pagès de Bellvei i amb casa també a l’Arboç, és un viatger empedreït. Va començar a viatjar per Europa amb els pares quan era tot just un nen de 12 anys i fins ara ha omplert més d’una dotzena de passaports amb segells d’entrada, literalment, a països d’arreu del món. Els últims que ha visitat, aquest mateix any, han estat Armènia i Geòrgia, durant el mes d’abril, i explica que tot just li falten 3 països per trepitjar.
Això vol dir que, amb una volta al món inclosa (durant quatre mesos entre els anys 1991 i 1992), Totosaus ha visitat 240 països, colònies i territoris agregats, i acumula unes 4.000 localitats diferents.
El 3d8 l’ha visitat a la seva casa de l’Arboç, on no es veu ni un pam de paret sense cap record dels seus viatges. I assegura que el seu domicili familiar a Bellvei està, com a mínim, tan ple de fotos, postals, records i figures com aquest immoble arbocenc.
A més de viatjar, diu que també va arribar a tenir l’afició de col·leccionar segells.
Quin va ser el seu primer viatge?
Amb els pares, per França, Mònaco i Itàlia. Quan ja vaig poder fer-ho sol me’n vaig anar per tot Europa amb l’Interrail i des d’aleshores sempre he viatjat sol.
I diu que només li queden 3 països per anar?
Sí: la República de Somàlia, perquè sí que he estat a Somalilàndia; Afganistan, que he vist des de la frontera amb el Paquistan, i Abkhàsia, entre Geòrgia i Rússia i on volia anar aquest any, però no em van deixar entrar. De Rússia, per exemple, en conec gairebé totes les províncies.
Deu tenir molt ben registrats els llocs visitats…
Exacte. D’Amèrica he estat en 53 països, colònies i estats associats; d’Oceania, en 25; 58 d’Àfrica, 53 d’Europa, on només hi ha Gibraltar com a colònia, i 50 d’Àsia.
Per què viatja?
Per conèixer el món, per saber per què hi soc i per tenir cultura. I, sobretot, m’interessa molt conèixer la gent dels llocs on vaig.
I ja ha descobert què hi fa, al món?
Més o menys. I he pogut aprendre idiomes…
Quants en parla?
Set: català, espanyol, portuguès, anglès, francès, tailandès i indonesi.
Caram! Deu necessitar estar-se una bona temporada a segons quin lloc…
A Tailàndia, per exemple, vaig aprofitar que tenia visat per treballar-hi.
Deu haver estat en països dels quals la majoria de gent ni n’ha sentit parlar, suposo…
Esclar! Per exemple, a Tokelau, unes illes que pertanyen a Nova Zelanda, però que estan a l’alçada de Samoa i on només hi pots arribar en vaixell.
Aquesta afició seva costa molts diners…
Sí, però he treballat en molts llocs, com en un restaurant a Líbia quan m’havia quedat sense res. És clar que si no hagués viatjat, seria milionari, però prefereixo ser ric inteŀlectualment.
Hi ha molts llocs amb conflictes. Deu haver tingut problemes…
Sí, m’han tancat a la presó diverses vegades i m’han encanonat amb armes, però no tinc por. Respecte per alguna situació, sí, però por no.
Recomani algun lloc especialment idíŀlic…
N’hi ha molts! Tahití, les Illes Cook, Wallis-et-Futuna, la ciutat de Gambier, a Benín, amb cases de fusta dins d’un llac…
Com va poder anar a Corea del Nord, per exemple?
L’any 2014, amb una agència, perquè no hi pots anar per lliure. El país és una gran presó, tot està molt controlat i vaig arribar a veure com li donaven puntades a una dona embarassada o apuntaven uns treballadors amb metralletes. També vaig veure míssils acabats de fer. Com que em vaig escapar dos cops d’un hotel de la capital, ja em van deixar clar que no hi puc tornar…
Què vol dir, per exemple, fer la volta al món? On va estar en aquell viatge?
Vaig estar a molts llocs, però bàsicament va ser anar a París, d’allà a Papeete, la capital de Tahití, i vaig tornar per Beirut, al Líban. El Cap d’Any el vaig passar a Gold Coast, al nord de Brisbane, Austràlia, però abans, per Nadal, va ser impressionant entrar de Samoa cap a Tonga.
Per què ho diu?
Vaig sortir a les 22.30 h del dia 24 i em feliciten el Nadal en arribar tot just al cap d’una hora, a les 23.30 h, perquè en aquell interval ja havia avançat tot un dia. Era la mateixa hora, però de l’endemà. Vaig celebrar el Nadal dues vegades [riu].
Tinc entès que ha estat diversos cops en alguns llocs. Per què?
De vegades perquè hi passo de trànsit, per estar-hi uns quants dies, perquè tenia coses pendents per veure o també per fer algun negoci, com anar a Bali a buscar artesania per vendre. Si em puc treure alguns diners de coses molt barates, doncs millor, oi?
Planifica gaire els viatges?
M’instrueixo molt sobre la marxa, però sí, també em compro llibres per no deixar-me llocs interessants. Ara bé, tot i que planifiquis una ruta, sempre la vario, perquè no tot pot sortir sempre exacte.
Quina és la mitjana de durada dels seus viatges?
Depèn, però, per exemple, aquest any he estat fora uns dos mesos i mig en tres viatges. En un sol mes vaig fer una ruta terrestre per Ghana, Togo i Benín i aleshores vaig agafar un avió fins al Senegal, on vaig arribar amb tren fins a la ciutat de Saint-Louis, i també una part de Mauritània.
Li he preguntat per llocs molt interessants de veure. Digui’m algun lloc on pensi que no cal fer cap esforç per anar-hi.
Corea del Nord. Curiosament, els ciutadans de Corea del Sud no te’n parlen. Tenen com un tabú, una vergonya sobre que al nord estiguin malament. Evidentment, al nord no pots dir com de bé que estan al sud. Si t’enganxen, vol dir expulsió immediata i si ets d’allà te’n vas a un camp de treball, on no et donen ni prou menjar.
Troba que som coneguts Catalunya al món?
Si parles del Barça, sí. Aquest any mateix vaig trobar-me una penya blaugrana a Geòrgia. El país no el coneixen, però pel futbol sí. I si els parles de Sevilla o València, no, però Barcelona i Madrid, sí. Curiosament, penso que es coneix més Barcelona.
