“Per a un oient, traduir a la llengua dels signes és un treball mental molt intens”
Parlem amb Yaiza Vilaplana, intèrpret de la llengua dels signes.
Yaiza Vilaplana no té cap familiar amb sordesa, una de les vies habituals d’accés al món de la traducció a la llengua dels signes. A ella, l’interès per aquesta feina la va atrapar a Fuerteventura, lloc d’origen de la seva mare, gràcies al contacte amb un nen sord. N’és una de les cares visibles a Vilafranca gràcies a la seva participació a la festa major amb la traducció del pregó o dels diferents versos i sainets dels balls parlats. Actualment treballa al 061, fent la interpretació en l’àmbit sanitari, entre els pacients amb sordesa i els professionals.
La seva eina de treball principal són les mans, però en aquest món fascinant de la interpretació en la llengua dels signes també hi té un paper destacat l’expressió facial. És així com s’aconsegueix donar entonació a les frases.
La Yaiza, que es defineix com una persona tranquil·la i diu que així es veu reflectit en la seva manera d’interpretar, no perd l’oportunitat, però, de denunciar la precarietat del sector, l’incompliment al 100% de la Llei d’accessibilitat i la invisibilitat, sovint, d’unes persones imprescindibles per fer-la complir. La seva veu reivindicativa arriba fins i tot a un gest tan evident com per exemple “que es tradueixin a la llengua dels signes els plens municipals”. Queda dit.
Les mans són la part del seu cos més preuada, oi?
Les mans, els braços i fins i tot les espatlles! Però, sí, és la meva eina de treball. A vegades penso que les hauria d’assegurar. De fet, vaig tenir una lesió al canell no fa gaire, que em va quedar encarcarat.
Com funciona la traducció a la llengua dels signes?
Es tradueixen paraules, però l’estructura gramatical és diferent en el sentit que primer es posa l’objecte i després el verb o la negació, que sempre van al final. Això, per a una persona oient representa un treball mental molt intens. Es tracta que les persones sordes ens entenguin i cal un treball molt precís.
Paraula per paraula?
Sí, paraula per paraula. De tota manera, però, no hi ha un signe per a tot i a vegades hem d’utilitzar sinònims. Es tradueix tot el que es diu, però si la persona parla molt de pressa s’ha de sintetitzar perquè el missatge arribi entenedor.
Com es tradueixen els noms, els cognoms o els llocs?
Aquí sí que s’ha de fer amb lletres.
De la mateixa manera que les llengües estan vives i evolucionen, això també deu passar en el llenguatge dels signes, oi?
És clar, t’has d’anar actualitzant. Tenim un grup de WhatsApp dels intèrprets de Catalunya i allà és on intentem resoldre dubtes. També a través d’un aplicació de l’Associació d’Intèrprets en Llengua de Signes Catalana, on hi ha vídeos, o si no ens fixem en els intèrprets de Televisió de Catalunya. Sempre hi ha temes recurrents, per exemple, actualment, Gaza, és clar, però també d’altres com Yamine Lamal, per al qual s’ha hagut de buscar un signe.
Com és Yamine Lamal en llengua dels signes?
S’ha acordat fer el gest que acostuma a fer el jugador quan marca un gol. El mateix va passar amb el coronavirus, que no existia signe, però en aquell cas, ràpidament se’n va trobar un i aquest sí que va ser universal.
Com en qualsevol idioma, en el llenguatge dels signes també hi ha diferents nivells de competència.
Sí, tant per als intèrprets com per a les persones sordes. Cadascú té el seu nivell. Per exemple, hi ha persones que utilitzen un llenguatge molt casolà perquè és com es comuniquen en l’àmbit familiar.
No és universal.
No. Hi ha molta gent que es pensa que si parles la llengua dels signes ja t’entenen a tot arreu.
Quins són els estudis?
Quan jo vaig començar es feia un cicle formatiu de grau superior. Però ara és un grau universitari, estudien Traducció i Interpretació de Llengües Orals i hi ha la possibilitat de cursar Interpretació en la Llengua dels Signes, un grau que només s’imparteix a la Universitat Pompeu Fabra i a Madrid. Els titulats en aquest grau a Catalunya, però, només estan habilitats per interpretar en llengua dels signes catalana.
Tal com es pot parlar malament una llengua, el mateix deu passar en el llenguatge del signes?
Sí; error en la configuració, en la posició de les mans.
Què tal l’experiència amb la festa major de Vilafranca?
Supercomplicada! El llenguatge, sobretot el que és en vers, ens dificulta la feina i ens obliga a improvisar a vegades. I amb el Ball de Serrallonga ho passo molt malament, perquè no podem portar taps, ja que si no, no sentim el que diuen. Amb els diables, s’agraeix que ens passin els versos abans i així assagem. Enguany vam provar de representar els diàlegs amb la meva companya Tània i va anar molt bé. Estaria bé que, ja que s’instaŀlen pantalles a la plaça, poguéssim traduir des dels estudis de Penedès Televisió.
