Amèrica, per als americans
Daniel García Peris
Amb aquest lema, la doctrina Monroe pretenia marcar territori fa més de 200 anys. Ara, amb Trump a la Casa Blanca, aquesta consigna ha deixat de ser història per convertir-se en política activa. Les conseqüències es noten. No només als Estats Units, sinó també a casa nostra. El turisme internacional és una altra víctima de les catastròfiques decisions del govern actual. Per a tothom que vulgui posar un peu als EUA hi ha més burocràcia, més taxes i més obstacles. Tot plegat disfressat de “protegir els interessos nacionals”, però el resultat és ben clar: els turistes deixen d’anar-hi.
Segons les dades, tot contravenint la tendència mundial de recuperació després de la pandèmia, l’activitat turística en aquest país està caient de manera alarmant. Només cal veure que, segons la Cambra de Comerç de Barcelona, en el primer semestre de l’any la demanda de viatgers catalans a la destinació va baixar un 4%. En total, l’economia nord-americana podria perdre 29.000 milions de dòlars aquest 2025 procedents de l’arribada de visitants. Però sembla que a l’administració Trump li és igual. Fins i tot han retallat en un 80% el pressupost per promocionar el país i, de retruc, han deixat clar que no els interessa gaire qui vingui de fora.
Aquesta notícia arriba a primers d’agost, el mes més vacacional i també de l’aplicació del recent acord aranzelari amb la Unió Europea. El problema és que aquestes decisions no es queden als EUA. Ens arriben aquí, al Penedès, com una onada freda. L’augment d’aranzels als vins i caves catalans fins a un 15% colpeja el sector, que no pot més que assumir-ho amb resignació, però això no és cap consol. Els mercats no s’improvisen, i perdre el nord-americà vol dir deixar escapar oportunitats reals.
La paradoxa és que, mentre Trump aixeca murs econòmics, els ciutadans americans continuen viatjant. Catalunya no ha deixat de rebre’n. De fet, l’enoturisme viu un bon moment gràcies, en part, a ells. Potser volen escapar, ni que sigui per uns dies, del tancament ideològic i cultural del seu país. ‘Amèrica, per als americans’? D’acord, però que després no vinguin a vendre’ns lliçons de lliure comerç. I mentrestant, aquí, a reinventar-nos —una altra vegada— per sobreviure a la política d’uns governants que no deixen de sorprendre’ns com han arribat al poder.
