“El meu primer contacte amb la festa major va ser professional i l’emocional, com a mare”
Entrevista a la periodista Sílvia Martínez Moncada, pregonera de la festa major del Vendrell 2025 que s’inicia aquest divendres.
Sílvia Martínez Moncada, periodista de 47 anys, nascuda a Segur de Calafell i vendrellenca des de fa 21 anys, serà l’encarregada de fer el pregó de la festa major del Vendrell d’aquest any. En un acte a les 21.30 h del dia 25 de juliol, Sant Jaume, a la plaça Vella, les seves paraules seran interpretades en llengua de signes per Enric Lluch.
Martínez és actualment la cap d’Informatius de RTV El Vendrell, mitjà de comunicació municipal on treballa des de fa 25 anys. A més de treballar principalment en el periodisme local, la pregonera de la festa major de Santa Anna també ha treballat a Catalunya Ràdio, en producció de continguts per a TV3 i en diversos gabinets de premsa.
Com li van encarregar el pregó?
Els Administradors de Santa Anna em van citar perquè era membre del jurat de la imatge gràfica de la festa i teòricament hi vaig anar per això, però no va aparèixer ningú més. Això va ser al gener i vaig estar cinc mesos mantenint el secret a tothom menys a la meva parella.
Com se l’ha plantejat?
Una cosa per a què m’ha servit l’encàrrec és plantejar-me d’on soc i això m’ha remogut moltes coses i m’ha convidat a reflexionar sobre què et fa sentir d’un lloc. Què pesa més, on has nascut, la infància, la joventut o el lloc on t’has realitzat professionalment o has format una família i hi tens projectes de futur? Les respostes són una mica en el pregó i el que ha fet que em senti vendrellenca és precisament la cultura popular de la vila. El primer contacte que tinc amb la festa major és l’any 2000, com a periodista, però el contacte més emocional em ve com a mare, quan els fills comencen a participar en la cultura popular del Vendrell. Hi han participat i hi participen activament, quan la majoria de la població ho fa com a espectadora.
Com és que s’hi han vinculat tant?
Segurament és perquè quan vens de fora el que busques és arrelar-te a la població, i si realment hi tens interès et vas vinculant a les entitats, que són les que et connecten amb el municipi més que no pas tenir vuit cognoms vendrellencs.
Tanmateix, els seus fills ja van néixer al Vendrell, oi?
Sí, i amb la meva filla d’un any i mig ja vaig voler que sortís al Pa Beneit i fins i tot més petita, amb dos mesos, va fer de Nen Jesús als Pastorets. Penso que també era la meva manera de vincular-me emocionalment amb el Vendrell com a veïna.
La població del Vendrell ha crescut molt des que hi va venir a viure…
Sí, ha experimentat un creixement brutal. Quan vaig arribar-hi al 2000 per treballar hi havia uns 20.000 habitants i ara ja en som més del doble. Ara bé, quanta gent participa en els actes de cultura popular?, doncs una minoria. Amb tot, crec que com a nouvinguda vaig partir d’una posició privilegiada.
Per què ho diu?
M’ho han posat fàcil i no m’he trobat amb negatives per entrar a formar part d’una entitat o quan n’he necessitat informació. Per la meva feina en tenia un coneixement i per estimar una cultura l’has de conèixer. A molta gent li costa estimar el Vendrell o la seva cultura per desconeixement. Crec que el primer que cal és obrir-se realment a conèixer aquesta cultura.
Què és el que li agrada més de la festa major del Vendrell?
Parlaria de moments i el que m’emociona més son les matinades, la ballada folklòrica conjunta per Santa Anna i la Cercavila de Foc. Va ser un moment molt emotiu, per exemple, la primera carretillada dels Diablons, amb mon fill. És curiós perquè són moments que ja coneixia com a periodista, però que han anat augmentant amb els anys pel que fa al sentiment.
Per la seva feina pot estar molt a primera fila de la festa, però quina llibertat li dona aquesta mateixa feina?
Ho veig tot, però no veig res, tot i que intentem repartir-nos la feina. Jo acostumo a fer les transmissions en directe del dia de Santa Anneta i, per tant, per Santa Anna estic una mica més alliberada per poder gaudir com a veïna i com a mare. Per la feina, però, he passat nervis fent diversos directes amb el meu fill havent de recitar el vers com a Llucifer dels Diablons. I una altra anècdota que tinc és ma filla dient ‘Visca la festa major, visca l’Embarcada, visca el Ball de Faixes i visca el Barça!’. Quin comentari sobre això fas aleshores per a la tele… [riu].
Pensa que la festa major permet integrar els nouvinguts?
Sí, i les escoles estan fent molta feina per donar a conèixer tot el patrimoni cultural. És molt important que la gent del Vendrell ‘de tota la vida’ mantingui les mans esteses i els braços oberts i que, per exemple, els comerços siguin llocs d’acollida. Jo sempre ho vaig tenir fàcil, perquè era la Sílvia ‘de la tele’, però potser una altra persona no ho té igual de fàcil. Sentir-me que formava part del barri va fer-me sentir ben acollida i m’agradaria que això passés de manera més general i que es deixés de banda el càrrec, per exemple.
Quant de temps dura el seu pregó, i hi haurà elements sorprenents?
Encara el puc retocar una mica, però sí que hi haurà vídeos. La meva idea ha estat elaborar un pregó popular, proper a la gent i directe, amb un llenguatge planer i que no fos massa literari.
També deu costar explicar el sentiment de la ballada conjunta o de la Cercavila de Foc…
Sí, com també costa explicar què et fa emocionar tant de la música de les matinades.
