Turisme i contradiccions
Jordi Parellada
Recentment ha tornat a la palestra, ja en forma de decisió presa amb una inversió de 3.200 milions, l’ampliació de l’aeroport del Prat. No s’amplia la tercera pista sinó que s’allarga una de les dues existents i es reformen les terminals T1 i T2.
Sota el control d’Aena, és clar.
Sabem que el sector serveis (que inclou els turístics) és un dels que genera més llocs de treball, alguns de temporals i precaris.
Aquí és on comencen les contradiccions
Alguns barris de Barcelona estan saturats de turistes quan, no fa pas gaire anys, es promocionava el creixement, l’arribada de creuers, l’increment de places hoteleres…
En algunes zones de la costa catalana nord i sud voldrien seleccionar el tipus de turista. Em temo que han fet tard, sobretot després d’acceptar el turisme barat durant tant temps. Al Penedès pocs són els cellers sense enoturisme i tots pretenen atraure turisme, també de qualitat. Un mal repartiment, potser.
Habitatge
A Barcelona a Vilafranca i, en general, arreu, trobar pisos de lloguer per a joves que es volen emancipar és un problema pels alts preus. Les propietats dels pisos prefereixen l’ús turístic pel tipus de rendiment que aporta i perquè el preu no es qüestiona.
L’ampliació de l’aeroport certament ens pot permetre arribar a més ciutats del món en vols directes, transoceànics, evitant escales i temps d’espera. La contraprestació són els espais naturals protegits, els preus elevats de l’habitatge i els serveis deficitaris.
I els turistes i nosaltres, com ens podem bellugar dins del nostre país si les principals infraestructures estan col·lapsades o són inexistents?
I no parlo de la famosa estació d’AVE que s’ha d’unir amb l’aeroport, sinó de les línies de rodalies del país que permeten a les persones que presten els serveis desplaçar-nos.
La platja, necessitat vital?
Fa uns dies Renfe anunciava afegir més combois durant els caps de setmana a les línies de la costa per facilitar a la gent anar a les platges. Molt bé.
I els dies de cada dia, que no ha d’anar a treballar la gent? Que no ha de poder arribar a l’hora sense patir cancel·lacions, canvis o endarreriments?
Un país avança quan ho fa en conjunt, en drets, en deures i en serveis a la ciutadania. Els 3.200 milions que els utilitzin per resoldre d’una vegada la total desídia del servei de Rodalies!
