La Fageda, una economia amb ànima
Maria Torra
Hi ha llocs que et canvien la mirada. Un d’aquests és La Fageda, una empresa social situada a la Garrotxa, que vaig visitar amb companyes del Col·legi d’Economistes de Catalunya. La Fageda no és només una fàbrica de iogurts de qualitat. Tot comença als anys 70, quan Cristóbal Colón treballa al manicomi de Salt. El que hi veu –persones institucionalitzades, lligades, sense dignitat– el porta a rebel·lar-se. Reuneix 14 interns i impulsa un projecte alternatiu. No per caritat, sinó per justícia: totes les persones tenen valor. Van entendre que no tot treball dignifica. Calia crear un projecte propi, amb sentit, natura i qualitat. Neixen àrees com jardineria, el viver forestal i una granja amb la millor llet. Però les quotes lleteres europees els obliguen a buscar una nova via: fer iogurts. Sense fàbrica ni recursos, però amb una missió clara i un primer client: l’hospital Vall d’Hebron. Amb més de 650 persones, la gran majoria amb diversitat funcional o risc d’exclusió, hi treballen amb sentit. Tenen residències, activitats d’oci, una recent escola pròpia NOIMA i un ideari que posa les persones i el territori al centre. La seva història no va ser fàcil. Com diu sovint Oriol Amat, que posa La Fageda com a exemple, aixecar un projecte així és com pujar una etapa de muntanya: exigeix esforç, visió i convicció. Però l’arribada val la pena. Quan la rendibilitat sovint sembla oposada a l’ètica, La Fageda demostra que una altra economia és possible, que les empreses poden tenir ànima i que la inclusió, el territori i la sostenibilitat no són complements, sinó fonaments. Un exemple inspirador per aconseguir un futur millor si sabem on posar el focus.
