“Sense la família no vaig a les curses, i amb un petó i una abraçada en tinc prou”
Entrevista a Pau Capell, un dels millors corredors d’ultrafons del món, guanyador de tres mundials de curses de llargues distància i una UTMB.
Pau Capell (Sant Boi de Llobregat, 1991) és un dels corredors d’ultrafons més reconeguts del món i, de fet, va proclamar-se campió mundial de curses de llarga distància els anys 2018, 2019 i 2021. El seu èxit esportiu més rellevant, amb tot, va ser guanyar l’any 2019 l’Ultra Trail del Mont Blanc (UTMB), la prova al massís del Mont Blanc, a cavall de França i Itàlia, amb un recorregut de 170 km que cal fer en menys de 46 hores i que dona tota la volta al cim, de 4.805 metres. Va signar un temps de 20h 19m 17s.
Capell també ha afrontat diversos reptes atlètics en què ha posat el cos al límit, com 100 km al Mont Fuji, al Japó; establir un rècord de la Ruta 040 de pujar i baixar el cim del Teide des de la costa de Tenerife (el 2020, en 6h 13m 25s) o córrer els 185 km del Camí de Cavalls de l’illa de Menorca en 16h 46m.
D’aquests reptes i la seva filosofia ‘runner’ en parla al llibre Lluita pel que vols i estima el que tens, publicat l’any 2022 per Cossetània Edicions, i també en va parlar la setmana passada al Casal de Vilafranca, convidat pel Centre Excursionista del Penedès (CEP).
Prèviament va atendre el 3d8 i també va respondre tres qüestions curtes de l’ultrafondista vilafranquina Mònica Guilera.
Vostè és l’exemple perfecte d’haver aprofitat un entrebanc per ‘reinventar-se’, no?
Sempre havia jugat a futbol i mai no havia anat a la muntanya, tot i tenir-la a dos minuts, però el metge que em va operar d’una lesió de lligaments i menisc jugant a futbol sala em va dir que em recuperés anant a córrer per la muntanya, on no se m’hi havia perdut res, però em vaig comprar un frontal i aquells primers 20 minuts, sentint sorolls d’animals a la nit, van ser els més màgics de la meva vida.
Caram!
Vaig recordar ma mare, que de petits pujant a esquiar ens deia als germans que calléssim i escoltéssim el silenci. Li dèiem que no existia i aquell dia, corrent, el vaig descobrir i em vaig enganxar a córrer. El meu entrenador de futbol m’espera des de fa 13 anys [riu].
De quin èxit esportiu se sent més cofoi?
La victòria a l’UTMB és per mi el moment històric de la meva vida professional, però el que em va canviar la percepció del que és guanyar, que és el que perseguim els professionals, va ser aconseguir de molt jove vèncer en la TDS (Traces des Ducs de Savoie), també al Mont Blanc. Aquella victòria, amb 25 anyets i davant de gent molt professional, em va canviar la vida.
Per què?
Perquè vaig creure que un noi que apareixia allà sense res podia fer coses grans amb molt d’esforç i perseverança.
Quina és la distància més gran que ha corregut?
Tot el tomb a l’illa de Menorca pel Camí de Cavalls: 186 km.
I quin és el repte més proper que s’ha marcat?
Recuperar el meu cap dins del món del trail, una qüestió de la qual es parla poc. Quan estàs molt bé mentalment, pots aconseguir moltes coses personals i professionals, però si no, et bloqueges. He passat dos anys de lesions i problemes i, per fi, el meu cap ha recuperat sensacions que havia perdut. Ara estic en la línia no sé si de tornar a guanyar, però sí de tornar a fer coses personalment importants i gaudir-les.
Suposo que, com molts esportistes d’elit, té el seu ajut psicològic…
L’únic que sé és posar una cama davant l’altra i moure-les ràpid, que això és córrer, i després hi ha tota la resta, com la nutrició, el psicòleg i el metge. Ara, per mi el més important és tenir la família. Si no venen, no vaig a les curses. Si no em donen aigua, que no es preocupin, ja m’omplo el bidó, però sí que necessito un petó i una abraçada; no els demano res més. Al Mont Blanc vaig viure un moment especial…
Digui’m…
Al projecte Breaking-20 al Mont Blanc [baixar de les 20 hores en 172 km del massís i que, malauradament, Capell no va poder fer el 2020, quan va quedar-se a una hora del temps del 2019], el meu pare em va xocar la mà al quilòmetre 133, quan em sentia rebentat i encara me’n quedaven 40. Ell havia conduït unes 9 hores només per aquell instant i em vaig dir que acabava la prova com fos, no podia retirar-me… [s’emociona].
En què pensa quan ha de córrer més de 100 km?
El primer, que patiré, perquè si no ets conscient que patiràs, quan pateixis te’n vas a casa. I després, evito que m’entri la negativitat; també dic a la família que no hi hagi cap discussió des de cinc dies abans d’una cursa i, finalment, soc molt d’esbargir-me escoltant tota mena de música i pensant en qui m’ha passat aquella cançó.
Algun ritual que el motivi especialment?
Quan vaig guanyar l’UTMB em vaig guardar un regal personal secret que volia fer a les quatre persones que més m’estimo i, per exemple, vaig trucar als meus pares al km 42 de matinada per dir-los que estava gaudint.
Sap quin és el seu límit?
Sí, el fet de ser pare d’una nena d’un any i dos mesos. Abans feia coses que ara no faig i me n’anava per llocs d’Andorra [país on resideix ara Capell] on ara no aniria.
Ha descobert la por?
Si veig que hi ha molt de perill que no és controlable, l’evito.
Com s’entrena?
Jo mateix i molt per sensacions, corrent i anant en bicicleta i al gimnàs. Ara bé, sempre he tingut un entrenador o entrenadora, però sobretot una entrenadora durant 8 anys, i crec que les dones ens donen un punt extra i ens ajuden a veure coses als homes que no veiem.
També vostè és entrenador…
Sí, i tinc gent de tota mena, a qui faig entrenaments personalitzats depenent del que volen. Ja sé que si treballes vuit hores no podràs fer com faig jo, que em desperto i ja vaig a entrenar. Ara mateix m’entreno unes 30 hores setmanals i després hi he de sumar el físio i la recuperació a casa. Al final, és com una jornada laboral.
Si pogués triar entre guanyar l’UTMB 2026 o fer la del 2036 amb la seva filla, què triaria?
Ja l’he guanyat; per tant, amb la meva filla, tot i que no sé ara si m’agradaria que fes ultres.
Què pensaria el Pau Capell del 2015 del de 2025?
Òndia! Que l’has ‘liat’ una mica, però que has d’estar un altre cop tranquil i l’has de tornar a ‘liar’.
I com es veu al 2035?
Corrent; potser en els últims anys, però corrent.
