Al fil de la sequera
Daniel García Peris
Les darreres pluges han arribat com una benedicció per a un territori assedegat. Els pantans han recuperat ràpidament part de la seva capacitat a Catalunya i ja freguem el 60% d’aigua emmagatzemada. Podem obrir l’aixeta sense por? Doncs no tant. Encara hi ha molts municipis amb restriccions perquè un mes de pluja no fan oblidar anys de sequera. I al Penedès, on la vinya ja començava a sospirar per cada gota, encara ens preguntem si aquest episodi servirà per salvar l’any o només per enganyar-nos una mica més.
Però ens podem permetre abaixar la guàrdia? És clar que no. Les reserves han millorat, sí, però els experts ens recorden que podríem tornar a la casella de sortida amb una altra temporada seca. No seria la primera vegada. La sequera de 2007-2008 va portar a mesures dràstiques, com importar aigua en vaixells o restringir-ne l’ús a la població. I qui recorda la de 1985-1986, quan els embassaments també es van desplomar i van deixar clar que la gestió de l’aigua era una assignatura pendent. Venim d’una de les sequeres més crítiques dels darrers anys, amb pantans sota el 20% i aqüífers sota mínims. Ara, amb l’augment de les reserves d’aigua, alguns ja somien en nous desenvolupaments, però no ens enganyem, això no ha acabat.
El canvi climàtic segueix fent el seu camí imparable. La situació ens ha de fer pensar. Reduir el consum d’aigua no hauria de ser una mesura d’emergència, sinó un hàbit incorporat. Cal una gestió més eficient en tots els àmbits, des de l’administració, amb inversions en infraestructures modernes que evitin fuites i optimitzin la distribució, fins a la ciutadania, amb una conscienciació real sobre l’ús responsable de l’aigua. La reutilització d’aigües residuals, la dessalinització en zones costaneres i la modernització dels sistemes de reg agrícola han de ser prioritats, no opcions secundàries. Al sector industrial, la implementació de tecnologies més sostenibles pot reduir significativament el consum d’aigua. I a nivell domèstic, petites accions com reduir el consum en la higiene personal o utilitzar electrodomèstics eficients poden marcar la diferència. Hem d’aprendre a viure com si l’aigua fos el que realment és: un bé finit i essencial, i no un luxe del qual podem prescindir fins que el tornem a necessitar.
