“Caçar no està de moda perquè ara ensenyen que matar una bèstia és un crim”
Entrevista al caçador de Castellví, Pere Sadurní, “Mercader”
Pere Sadurní, ‘Mercader’, va seguir la tradició caçadora familiar i als 7 anys ja acompanyava el seu pare a les batudes. Cap als 12 anys va matar la seva primera peça, una guatlla, amb l’escopeta de 12 mm de l’oncle Pau. La tradició ha continuat cap al fill i hi ha un net que apunta maneres.
Amb tot, Pere Sadurní, paleta jubilat de 72 anys, veí de les Cases Noves, a Castellví, és molt crític amb la normativa i, especialment, amb les administracions públiques que s’encarreguen de gestionar una activitat que és gairebé tan antiga com la humanitat.
Aquesta serà la gran culpable, diu, que la caça desaparegui. Entre el que considera mala gestió de persones que no coneixen la caça i la mala fama que arrosseguen els caçadors, la pràctica cinegètica pot tenir els dies comptats.
Pere Sadurní no té pèls a la llengua i les deixa anar de la mida dels senglars que ha caçat i que la seva esposa es veu que cuina tan bé: “Una crac”, diu.
Com ha anat la temporada?
Enguany, conills i perdius, poca cosa, i el senglar, fluixet, a causa de la sequera; són més inteŀligents que les persones i han fet menys colla. Els conills van agafar la vírica i al vedat de Castellví van quedar a zero.
I no aneu a altres llocs a caçar?
Pagant, sí. A mi m’agrada anar cap a Lleida. A vegades fem algun intercanvi amb altres vedats i anem a Guardiola o a Sant Jaume dels Domenys. Aquesta pràctica amb el senglar es fa molt perquè has de ser una bona colla, amb el conill no tants.
Com és això?
Amb el senglar s’ha de ser mínim 30 persones perquè si no no surt a compte i si ets pocs, hi ha menys llocs a tapar i es poden escapar fàcilment.
És una bona zona, Castellví, per a la caça?
Com totes; si n’hi ha, és bona. Hi podem trobar senglars, conills, alguna perdiu, llebres, guatlles, tudons, però de tot això, molt poc.
Què en feu, del que es caça?
Avui costa molt que la gent es mengi el que caça, però tenen totes les garanties, són bèsties sanes. Els senglars i els cabirols s’analitzen i es poden menjar.
Hi ha molta diferència de gust amb el que venen a les botigues?
La meva dona fa un senglar boníssim. La caça és agraïda de cuinar i de menjar.
Us colla molt, la llei?
La política d’avui és allò del ni viu ni deixar viure. Per uns camins determinats no pots passar, si vols travessar un camí a 25 metres ja has de descarregar l’escopeta… i arriba un punt que et canses d’anar a caçar.
Però la proliferació de senglars, per exemple, causa molts problemes als conreus, a les carreteres…
Sí, però només pels permisos que has de demanar, no val la pena. Està molt restringit. I als caçadors, ja no ens pot veure ningú!
Per què teniu tan mala fama, els caçadors?
Des que hi ha persones al capdavant d’un tema que no hi entenen, no podem anar bé. O sigui, jo no et dic com has de fer la teva feina, que no la conec. I els que estan al capdavant de regular la caça no en tenen ni idea.
Caçar ja no està de moda.
Gens. Quan jo vaig entrar al vedat hi havia 174 socis. Ara en som 35, la gran majoria de 55 anys en amunt.
No hi ha relleu, doncs.
No. No està de moda, perquè ara ensenyen que matar una bèstia és un crim.
Però ha traspassat l’afició al fill.
Sí, també caça. I tinc un net de 3 anys. A casa tenim conills i gallines i el nen amb un any i mig ja agafava els conills. Perquè se’ls ha d’ensenyar què és una bèstia i que després, quan sigui grossa, se la matarà per menjar-se-la.
És car, caçar?
Barat no hi ha res. El que és car de veritat és mantenir els gossos. I ja tornem a estar amb el mateix: les normes, que si el veterinari, que si la recepta, que si a la farmàcia. Hi ha un enrenou molt gros que no s’aclareixen ni ells. En realitat, volen que les bèsties estiguin més ben tractades que les persones. Un gos ha de tenir 12 metres d’espai, aigua corrent, que no passi calor ni fred… i en canvi, als avis els tenen amuntegats en habitacions.
Quin és el futur de la caça?
La caça la faran desaparèixer. I quan això passi, s’adonaran que els caçadors no som tan dolents, que ens necessiten.
Potser l’activitat més antiga de la humanitat, caçar.
Abans es mataven bèsties per menjar. També hi havia veda, però igualment la gent portava l’escopeta dalt del carro per si de cas. I si mataven un conill, aquella setmana es menjava conill, i si no, una altra cosa.
