“El VilaPensa és un festival amb voluntat d’arribar a tothom”
Entrevistem Marta Palacín, codirectora del festival VilaPensa que dilluns arrenca a Vilafranca en la seva vuitena edició.
Marta Palacín, llicenciada en Periodisme per la UAB i en Filosofia per la UB, on també ha cursat màster i doctorat, és investigadora i professora a la Universitat de Barcelona i coŀlabora amb altres universitats. Membre de la Societat Catalana de Filosofia i del comitè de redacció de l’Anuari filosòfic, coordina el cicle ‘Pensar filosòficament’ a l’IEC i és cofundadora del seminari ‘Educar-se en veu de dona’. Treballa des de l’antropologia filosòfica, la història del pensament i la filosofia política. Juntament amb Jordi Sàbat dirigeix el festival VilaPensa, que arrenca aquest dilluns. Els primers actes es poden consultar a l’agenda cultural.
Enguany el tema central del VilaPensa és el ‘Jo trencat’, un tema que dona per a moltes interpretacions.
Aquesta és la intenció: proposar un títol que pugui aixoplugar diferents veus i sectors; des de les entitats socials, sanitàries i educatives del territori fins a representants de l’art i la filosofia. Després de repensar ‘Els altres’ en l’edició del 2024, vam considerar oportú reflexionar sobre el jo. En el nostre temps trobem unes maneres d’abordar aquest jo que tenen més en compte la seva subjectivitat –com percep i com ho filtra a través de la seva psique–, i la relació amb si mateix i el seu entorn. Després d’una herència històrica d’abordatges normatius i essencialistes de l’individu –i també dels coŀlectius–, cada cop més es té en compte la complexitat, el canvi i la cura d’aquest jo. L’edició d’enguany pretén visibilitzar tot plegat i oferir trobades on sumar esforços en aquesta línia.
Dirigir un festival com el VilaPensa comporta una gran responsabilitat?
Absolutament. Quan accepto fer qualsevol feina el que penso és què puc aprendre’n i com hi puc aportar. El festival em permet ambdues coses, però soc conscient que és un ofici que s’ha d’anar aprenent, perquè s’han de tenir en compte molts elements, molts dels quals tenen a veure amb el territori, la qual cosa trobo ben valuosa. Està sent un procés interessant i humà, on els amics que tinc al Penedès, els meus estimats alumnes del Casal La Principal –on fa sis anys que fem cursos de Filosofia–, així com els companys de Vinseum, de les biblioteques i en Jordi Sàbat m’han fet conèixer millor la vida i la història de Vilafranca. Compartir projectes i vincles em permet arrelar en els termes que proposa Simone Weil: a partir de la participació real, i amb escalf, silenci i espai. Vilafranca té molts elements que trobo cabdals, com són un alt associacionisme i un fort compromís amb la cultura en molts vessants. Així que em sento afortunada de poder coŀlaborar en aquesta festa del pensament formant part d’un gran equip.
Quins consells li ha donat el Jordi Sàbat?
Molts, per sort, i tots bons. En destacaré un: cal vetllar per mantenir l’equilibri entre la qualitat i el rigor dels convidats amb la claredat i la proximitat d’allò que comparteixen. La universitat aporta el rigor, el fet d’estar atent als continguts, actualitzats sobre quins temes, persones i publicacions estan operant i de quines maneres, però no hem de deixar de tenir present que és un festival i la idea és que aquest coneixement arribi a tothom, que sigui entenedor, que sigui clar, que sigui amè i engrescador. En resum, i com també pensava María Zambrano, cal vetllar per la transmissió.
Un festival del pensament, de filosofia, pot ser un tema que provoqui reticència a una part del públic. Una barrera, però, que amb els anys s’ha anat trencant.
La paraula ‘filosofia’ de vegades evoca prejudicis, perquè sembla quelcom elevat o llunyà quan, en realitat, tracta de tot allò que ens és proper i important. Tot i que, entre altres coses, ens parla de nosaltres mateixos i de qüestions que trobem en el dia a dia, sí que pot haver-hi un llenguatge tècnic i una especialització que puguin semblar una barrera. La filosofia és molt diversa i toca des de la història del pensament, l’ètica –bioètica i tecnoètica–, l’antropologia filosòfica, filosofia de la cultura, filosofia del llenguatge, filosofia política, metafísica, filosofia de la ciència. Hi ha un munt de branques, un munt d’autors, i en diferents idiomes i èpoques. Però tot plegat acaben sent debats –en complicitat amb els moviments socials– que nodreixen canvis que trobem arreu: en les aules, les famílies, els protocols dels hospitals, les lleis, etc. En realitat el que passa és que les idees són de tots, estan a tot arreu i a qualsevol sobretaula. Una altra cosa és que es puguin tractar amb rigor i profunditat per evitar contradiccions i errors. Però les ganes d’aprendre i d’endreçar el pensament són comunes a qualsevol disciplina i a qualsevol persona i casa. El fet de poder-ho fer de manera coŀlectiva, oberta i pública i gratuïta crec que és un dret. I ha de ser un servei a l’abast de tothom.
Enguany s’ha inclòs un acte infantil.
L’acte infantil exemplifica el treball en equip que fem en el festival, perquè l’organitzem entre la càtedra, Vinseum, amb la Laia Pérez al capdavant, i la Biblioteca Torras i Bages, amb la Mònica Medina al davant. La polifacètica Roser Serra conduirà la lectura especial d’un conte i, tot seguit, un taller a la plaça on els infants es podran fer la seva pròpia màscara, un element físic que remet al tema d’enguany. És important comptar amb les famílies i amb els més menuts, perquè tots formem part del grup i tenim necessitat de pensar plegats i de compartir
També s’ha inclòs en el programa una ruta filosòfica.
Des dels cínics fins als situacionistes tenien present la importància de transitar i fer nostre l’espai públic, on es conjuguen idees i accions. També els peripatètics combinaven moviment i pensament. És per això que proposem aquest nou format, i comptem amb els coneixements de la Montserrat Julià per visitar, a partir del vi i la literatura com a coordenades, aquest jo polièdric que és Vilafranca.
I al VilaPensa també hi tindrà cabuda l’humor.
Efectivament. A la filosofia, tot i que de vegades costi de creure, n’hi ha molt. Al cap i a la fi l’humor, com la poesia, és el resultat de jugar amb el llenguatge i amb els límits de les nostres estructures. És un dels tons que pot prendre una veu crítica quan mostra l’absurd, les contradiccions o les paradoxes que trobem en el nostre dia a dia. La ironia socràtica n’és un bon exemple. L’Agrícol acollirà l’espectacle d’humor filosòfic de Joan González Guardiola, Filosofia per a pingüins.
A les ponències hi haurà noms destacats aquest any també.
Per a mi, noms destacats ho són els de tots els convidats. És veritat que de vegades pot haver un que sigui més mediàtic per ser més present als mitjans o per haver estat guardonat, però sobretot mirem de convidar persones que transmetin molt bé i amb molta passió la bona feina que fan en els seus àmbits. I en aquest sentit tant poden ser artistes, escriptores, investigadores o comunicadors.
Aquesta és la vuitena edició, però a la presentació parlaven de tants temes que es poden tractar en un futur.
El Vilapensa és una iniciativa que ja porta vuit edicions i que segueix ben viva. La nostra intenció és continuar treballant per mantenir la proximitat i la qualitat, que hi hagi moltes edicions més, i que es vagi transformant en funció de les necessitats de la societat. Aprofito per recordar que el VilaPensa no és només presencial, sinó que també es podrà seguir a través de Penedès TV i per streaming. Tot i que la presencialitat facilita la interacció sabem que no tothom es pot desplaçar, i el fet que es retransmeti i que quedi registrat ho posa a l’abast de tothom.
