“En el servei ferroviari no hi ha una solució ràpida o màgica, s’estan invertint milions d’euros”
Entrevistem Ferran Pedret, advocat, diputat i president del Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar.
Ferran Pedret, advocat, diputat i president del Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar, va visitar divendres, 28 de març, la comarca del Baix Penedès, per reunir-se amb dirigents del partit al territori i visitar dos llocs emblemàtics de la comarca: l’hospital comarcal del Vendrell i la fàbrica de Saint Gobain de l’Arboç. Ja coneixia el Penedès, entre altres raons, per haver estat tècnic de l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia. A la part final de la visita, a la Viŀla Casals – Museu Pau Casals del Vendrell, va conversar amb el 3d8.
Què n’extreu, de la seva visita al Baix Penedès?
Hem aprofitat per conèixer el projecte d’ampliació de l’hospital, per adequar l’equipament i els serveis públics a l’important creixement demogràfic que es preveu a la comarca, i ens hem reunit amb el comitè d’empresa de Saint Gobain, que havia patit per un possible tancament i ara el preocupa la guerra aranzelària del sector de l’automòbil.
Un tema evident de preocupació al Penedès és el ferroviari. Què en pensa?
És una qüestió que ve d’anys i, per tant, ens hi hem trobat tots els partits i qui prometi una solució ràpida o màgica està mentint. El que es pot fer és el que s’està fent des del 2018 ençà, que és invertir realment en Rodalies i no només posar recursos sobre el paper, sinó milions d’euros que ja s’estan invertint i licitant. Parlo d’uns 1.200 milions executats i que arriben als 3.700 milions amb els licitats. Hi ha, per exemple, 110 trens que ja estan fabricant-se i que esperem que puguin començar a circular a primers del 2026. Comportarà augmentar la seguretat, perquè són models moderns, i la freqüència de pas.
El que passa és que hauran de circular per la mateixa via que les mercaderies…
No és una excusa, però els motius pels quals som on som és la manca d’inversió durant molts anys i també sovint hi ha problemes relacionats amb la seguretat, com els robatoris de coure i altres incidències que, dissortadament, tenen a veure amb conductes personals. Ara, però, hi ha unes 200 obres en marxa a tota la xarxa i per molt que s’intenti optimitzar l’equilibri entre fer aquests treballs i mantenir el servei en marxa, sovint hi ha incidències.
I per què coincideixen tantes obres?
No soc expert en aquest tipus de planificació en infraestructures, però entenc que els tècnics, un cop hi ha hagut les decisions polítiques corresponents per actualitzar-les, han mirat de fer a la vegada el que era urgent i necessari i poder mantenir el servei.
La consellera Paneque (Territori) ha dit que les inversions d’ara no les notarem fins d’aquí a dos anys, i als usuaris no els queda paciència…
Estic convençut que es veuran abans en els trams on vagin acabant les millores i, per exemple, els nous models de tren 121 porten una bateria que els permetrà arribar al tram o estació següent en cas de fallada del subministrament elèctric.
També preocupa la connexió amb Barcelona en bus, on hi ha manca de places, i per exemple amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) a Bellaterra. No s’hi pot fer res fins al 2028, quan finalitza la concessió del servei i se’n preveu una nova licitació?
De cara a aleshores s’ha de preparar bé la licitació, perquè es garanteixin uns serveis per cobrir millor les demandes actuals i, sobretot, pensant en les futures, perquè el país creix molt i s’està redistribuint cap a la segona corona metropolitana. Ara bé, mentrestant, cal negociar més reforços amb les empreses responsables i exigir que s’arribin a complir els estàndards de la licitació anterior. Les administracions hem d’escoltar els usuaris i traslladar les seves demandes a les empreses.
Grups ecologistes diuen que ja no cal fer la planta dessalinitzadora del Foix, a tocar de Cunit; hi està d’acord?
Més val ser previsor i, tot i que puc entendre que hi hagi alguns arguments i raons darrere la crítica o petició de deixar estar aquesta inversió, crec que el canvi climàtic ens produirà no només una pluviometria molt més imprevisible, sinó irregular, i ens podem trobar amb pluges que causin estralls en comptes de la sort que hem tingut aquests dies, que ha anat plovent d’una manera homogènia i tranquil·la; i també amb períodes de sequera prolongada. Per tant, el govern ha d’invertir en obres que ens facin dependre menys de la pluviometria, com infraestructures com les dessalinitzadores i per evitar pèrdues i filtracions o per economitzar el reg per a usos agrícoles.
Precisament la Comunitat de Regants del Penedès, en procés de ser operativa, demanarà a l’ACA poder fer servir aigua de les depuradores…
Crec que cal escoltar aquesta petició i que siguin els departaments corresponents qui ho mirin i estudiïn. No sé si es tracta d’un reg de suport o d’un altre tipus, però cal efectivament tenir present que la climatologia afecta molt la producció agrícola i el sector del vi, al Penedès, no cal dir que és un tema cabdal.
I què cal fer per resoldre la problemàtica de l’habitatge també al Penedès?
Com a la pel·lícula oscaritzada Tot alhora a tot arreu, en polítiques d’habitatge el govern pensem que cal fer això; és a dir, polítiques que incideixin en l’oferta, augmentant-la, i en la demanda, amb polítiques de regulació i de contenció del preu dels lloguers. Al Baix Penedès, com en altres indrets del país, ja hi ha municipis disposats a posar solars perquè la Generalitat hi construeixi pisos. També s’ha de donar suport a cooperatives d’habitatge i altres polítiques, perquè el dèficit que portem en pisos és enorme. El nostre govern vol invertir 4.400 milions d’euros en els propers quatre anys, a un ritme de 1.100 euros anuals, per anar fent aquestes polítiques d’habitatge.
Ja ha visitat el nou Vinseum a Vilafranca, per al qual hi ha peticions perquè esdevingui museu nacional?
No, però caldrà parlar d’aquesta proposta amb el Departament de Cultura perquè, com a museu enològic, és un equipament de primer ordre. Ara visitarem el Museu Pau Casals.
