No hi ha més amo que l’amo!
Pere Casanovas
L’establiment dels trens d’alta velocitat, AVE, a Espanya, ha estat una de les inversions estatals més improductives dels darrers segles. Una idea radial centralitzada a Madrid, que dona vida a milers i milers de comissionistes i altres espècies improductives que pul·lulen pels despatxos de la capital del reino. La segona xarxa més extensa del món, després de Xina, però amb un nombre ridícul d’usuaris per quilòmetre i, per tant, completament deficitària. No cobreixen ni les despeses de manteniment! Però allò que converteix l’AVE en un projecte socialment desastrós és que els costos de la seva implementació han suposat, a la pràctica, la deixadesa de tota una xarxa de rodalies, amb una milionada d’usuaris mancats d’un mínim servei decent. Bé, matisem, deixada del tot no està, perquè ara m’arriben xifres del pressupost estatal d’Adif del 2024: aproximadament la meitat dels diners de noves inversions van anar a parar a la província de Madrid. Quina cosa més estranya, oi? Però és igual. Els que manen i decideixen com gastar les peles tenen molt assumit que la majoria de ciutadans som mesells i, com a conseqüència, ningú no farà res. Bé, alguna queixa airada als medis, com ara jo aquí, i poca cosa més. És del tot inversemblant –per exemple– que un tren de carbó de fa setanta anys fes el trajecte Vilafranca-Barcelona en una hora i avui en dia, amb tota la tecnologia del món, tardi, si fa no fa, el mateix. Però clar, com que espavilats sí que ho són, fa un temps van decidir que fos gratis pujar al tren i ara sí que ja no et pots queixar! Puja i calla, que viatges gratis! Sort en tenim de les empreses privades d’autobusos, que sota el paraigua del Transport Públic de Catalunya i pagant els usuaris i la Generalitat, supleixen les mancances de l’Estat en matèria de transport de viatgers, servei que garanteix la seva pròpia constitució. Passa també que el poderós –i momentàniament frustrat– intent de Catalunya de separar-se d’Espanya ha atiat encara més la bandera d’España, España, que tot ho aixopluga! I els ciutadans de Múrcia o de Segovia, per posar-ne dos exemples, encegats per aquesta estranya cantarella de la ‘unidad de la patria’, també pateixen com nosaltres els abusos del poder central, visualitzat, com sempre, a l’entorn de la ciutat de Madrid, capital secular de la mamella pàtria. I què pot fer la Generalitat per endreçar una mica aquest desgavell de Rodalies, ara que està comandada per un català que se sent espanyol i no se n’amaga? Doncs, res: no s’hi pot fer absolutament res… Com a bons encarregats, només podem avisar l’amo quan una cosa s’espatlla i a veure què mana! Mani! No hi ha més amo que l’amo!
