Maria Batet: “Per donar més bon servei hem de funcionar com una empresa i per això necessitem clients”
Entrevista a la presidenta de la Fundació Mas Albornà
Maria Batet és des de fa pocs mesos la presidenta de la Fundació Mas Albornà. Ha assumit el càrrec rellevant Martí Solé i s’ha convertit en la primera dona que ocupa aquesta posició en una entitat molt arrelada al territori, amb molta història al darrere, molt valorada, però, al mateix temps, molt desconeguda. Coincidint amb el 8M, la primera dona presidenta de Mas Albornà parla del que representa la fundació i què pot aportar des de la seva experiència com a formadora d’equips.
Ara que coneix de més a prop Mas Albornà, com la veu?
Veig que tothom valora molt la nostra tasca, però també veig que hi ha un gran desconeixement de què representa i què fa exactament. És una entitat que dona ocupació a més de 300 persones i servei assistencial a més de 500. La primera percepció és que hi ha camí per recórrer, perquè sempre falten coses.
Què necessita Mas Albornà?
Una bona part del vessant assistencial la tenim coberta per l’administració pública, però Mas Albornà necessita feina. Per poder donar un millor servei necessitem funcionar com una empresa, i com qualsevol empresa, necessitem clients. Hi ha molts àmbits en els quals podem oferir servei, perquè Mas Albornà és molt polivalent.
Hi ha marge per créixer més?
El nostre és un sector, el social, que és molt invisible. Ens toca competir amb empreses molt grosses quan ens presentem a un concurs públic. Tenim clar que podem i hem de créixer, però ho hem de fer mancomunadament. A Vilafranca som dues o tres entitats en el mateix sector. No té gaire sentit anar cadascú a la seva. Aquest és un pas que s’haurà de fer, però a tot arreu.
Es nota la mà d’una dona a la presiència de la fundació?
Mas Albornà té en el seu ADN la inclusió en tot, sigui de gènere o de la diversitat. Som una entitat inclusiva. Més que pel fet de ser dona, la mà es nota per la manera de fer. Soc inquieta, curiosa, tinc empenta, i això suposo que s’acabarà traslladant a la fundació.
Què ha après fins ara?
Per a mi una cosa molt necessària és conèixer molt bé l’entitat. A vegades, com a patrons, si no hi vas no saps ben bé la utilitat dels números que aproves. Per exemple, vam aprovar la compra d’una planxa per a la bugaderia caríssima. Si no visites la bugaderia, només veus uns números i, en canvi, no et pots imaginar l’alegria que van tenir les treballadores per com aquesta planxa ha millorat la seva feina. També he après que treballem amb un coŀlectiu de gent molt agraïda.
En el pla professional una de les feines que fa és formar equips. Quines tècniques s’aplicaran a l’equip de Mas Albornà?
Sempre dic que si alguna cosa li falta a qualsevol equip és una bona conversa. Les persones que treballem en equip sovint només estem pendents de les tasques que s’han de lliurar, del dia a dia de la feina, però poques vegades ens asseiem a parlar, estar pendents de com ens relacionem, que són aspectes que tenen tanta o més importància que ser efectius en la feina. Es tracta de parlar i d’escoltar tothom: els usuaris, les seves famílies, els monitors i monitores, els tècnics… tothom.
La crisi econòmica s’ha acarnissat en el tercer sector. Com l’ha patit Mas Albornà?
Mas Albornà ha patit diverses crisis. La covid 19 va ser una crisi molt forta; que ara la Generalitat no tingui els pressupostos aprovats, per a nosaltres és una crisi. Perquè nosaltres, per ser competitius hem de treballar amb marges molt ajustats. Per no dependre de les subvencions ens hem de moure molt, buscar alternatives i fer apostes, a vegades, arriscades.
Com ara?
Com ara Embotits Mallart, per exemple; és una aposta arriscada, però que ens dona molta visibilitat.
A les portes del 8M, Dia Internacional de les Dones, hi ha dones que pateixen una doble discriminació, per dones i per ser persones amb una discapacitat.
És un tema que a Mas Albornà ens toca de prop i hi ha molta sensibilitat en aquest ssentit, de manera que estem molt amatents a com afecta aquesta doble discriminació.
