Roda el món i torna al Born!
Pere Casanovas
Ja hem sobrepassat la quarta part d’aquest segle estrany i una cosa esdevé clara: vivim l’era de la banalitat, de la feblesa mental, de la mentida. A Occident, la dreta més extrema puja i puja, i més que pujarà. Les gegantines fortunes mundials ja no s’amaguen i volen marcar el rumb sense escrúpols ni mitges tintes. Control, manipulació, submissió, abús de poder. Les plutocràcies ignorants avancen imparables, emparades per la supèrbia i els diners. No cal ser un vident per veure allò que arriba. Sorprèn que en aquest punt de la història, un nombrós grup de votants proletaris, incompetents històrics, analfabets socials, pugui donar suport a aquesta bogeria a les urnes. Sí, sí, d’acord, tothom sap llegir i escriure, però aquesta alfabetització no comporta l’adquisició d’un criteri de raonament propi. Iniciem una nova època històrica inhumana, dominada per un menyspreu de la veritat. Tot plegat serà molt dur per a aquells que hem viscut en aquest oasi d’enteniment que ha suposat aquest període dels darrers cinquanta anys. Semblava que la democràcia era una qüestió fonamental, intocable, irrenunciable. I ara veiem amb horror i desencís que no. Que tot és mutant, oblidable, fútil. La història no existeix, l’experiència tampoc. Tot comença i acaba avui mateix! Els que manen de veritat creen noves plataformes de continguts d’oci, perquè tots estiguem distrets a casa nostra i no anem pels carrers demanant la lluna en un cove. Pel·lícules buides, crims de sang i fetge, tik-toks plens de porqueria divertida, televisió infumable. Personatges fastigosos, que es vanten de no haver llegit mai cap llibre, pul·lulen per arreu. No tenen cap vergonya de mostrar-se com a necis. Ans al contrari, presumeixen de la seva ruqueria perquè saben que pertot està ple de gent com ells… Mori la intel·ligència, deia fa anys un fatxa, amic del fatxa principal. I aquí som quasi cent anys després: roda el món i torna al born! Diuen que una vegada es va declarar un incendi en un circ. Quan el pallasso va sortir a la pista per comunicar la notícia, tothom va riure i aplaudir perquè es pensaven que era un acudit. Quan va repetir a crits que la cosa anava de debò i que tot es cremava, els aplaudiments encara van ser més generals i joiosos… I ara mateix, amb el circ mundial que tenim muntat, ple de bufons sense gràcia, podria ser que ignoréssim els crits de socors del pallasso! I perdoneu, pacients lectors, que avui tingui un dia especialment lúcid i optimista!
