Un refugi

Maite Colomer

Tots els éssers vius necessitem un refugi, un lloc on sentir-nos segurs, on sempre puguem tornar, on poder desconnectar i trobar consol i recuperar energies.

La resta d’animals també necessiten un cau on poder amagar-se, un espai o un niu on poder parir les cries.

Al llarg de la vida, hi ha un moment en què es necessita deixar el nucli familiar que ens ha fet créixer per crear el nostre propi.

L’habitatge sempre ha estat una de les principals preocupacions dels humans, però, sense cap intenció d’elogiar el passat, quan la meva generació buscava un nou habitatge, fa 30-40 anys, necessitaves aconseguir un treball fix per poder-te plantejar cercar el que acabaria essent el teu niu.

Avui, amb els joves millor preparats de la nostra història, tenim una societat on trobar un habitatge digne és una tasca gairebé impossible.

Tenim tantes persones que, tot i tenir la ‘sort’ de poder treballar i tenir un salari, el màxim a què poden aspirar és a compartir un habitatge llogat entre un grup, llogar només una habitació i compartir cuina i bany, i parlem només d’un grup reduït de persones.

Les persones més joves poden viure-ho com una experiència transitòria, però, quan es pretén formar una família, es fa difícil explicar a un fill que ara no pot menjar perquè la cuina és compartida i cal esperar torn; que no pot jugar perquè a l’habitació que comparteix amb adults no hi ha espai ni per a la roba; que no es pot tancar a l’habitació quan s’enfada o que no pot convidar cap amiga a casa seva perquè només és una habitació…

Això no és una pel·lícula de Buñuel, és la crua realitat de la nostra societat ‘avançada’.

Per aconseguir una societat equilibrada i saludable, necessitem que aquesta situació canviï amb urgència.