Perill sobre rodes
Daniel García Peris
Fins fa pocs anys la sinistralitat sobre la via pública al nucli urbà estava reservada als mateixos vehicles que en la carretera. La irrupció dels patinets elèctrics havia de servir per millorar la mobilitat. S’ha demostrat, però, que pel mal ús dels seus conductors –evidentment– han convertit qualsevol itinerari a peu en una autèntica gimcana. Una meravella moderna que ens havia de fer la vida més fàcil i que, en realitat, ha convertit els carrers en circuits de supervivència. I no, no parlem només de Barcelona o altres grans ciutats; el fenomen ha envaït pobles, carreteres secundàries i, sí, també el Penedès.
Perquè aquí rau la gran diferència: mentre els ciclistes s’esforcen amb cada pedalada i respectant –més o menys– les normes, els usuaris de patinets semblen haver sortit d’un experiment sociològic. Sense casc, amb auriculars, sovint manipulant el mòbil i, fins i tot, aguantant-se amb una sola mà mentre a l’altra porten una llauna de beguda energètica. Tot molt responsable. El problema no és només urbà. Perquè si es creu que els camins tranquils del Penedès eren un refugi segur, cal preparar-se per trobar un patinet elèctric pels carrers més rurals que puguem pensar.
Per descomptat, la seguretat és opcional. Els ciclistes, almenys, porten casc i llums. Els dels patinets? Amb sort, uns auriculars d’alta gamma. No cal dir que la combinació de velocitat i inconsciència és un còctel explosiu que manté els serveis d’emergències sempre entretinguts. Així doncs, no hi ha escapatòria. Tant si som a la ciutat o a una tranquil·la vila, hem d’estar preparats per l’aparició sobtada d’un patinet en plena acceleració.
L’entrada en vigor a la capital de la nova ordenança de circulació per a patinets elèctrics es feia més necessària que mai. De fet arriba amb retard, el qual encara serà més gran a mesura que es vagin estenent normatives similars per la resta de poblacions del país. De ben segur que també s’implementaran a tots els municipis. Esperem que un excés de zel no faci malbé el plaer de desplaçar-se en bicicleta, la immensa majoria dels usuaris de la qual registren un bon comportament. Una altra qüestió serà tenir els recursos per aplicar correctament la norma, però això ja és l’etern dilema entre la regulació i la capacitat per sancionar-la.
