“Àngel Guimerà va ser un home genial en tot el que feia i tothom el volia al davant”
Tècnica de Cultura de l’Ajuntament del Vendrell i conservadora de la Casa-Museu Àngel Guimerà del Vendrell.
La vendrellenca Àngels Santacana, llicenciada en Història, tècnica de Cultura de l’Ajuntament del Vendrell i conservadora de la Casa-Museu Àngel Guimerà, complirà el mes de setembre d’aquest 2025 els 30 anys com a treballadora de l’equipament cultural a la que va ser la casa pairal de la família Guimerà i on el dramaturg, poeta i polític, nascut a Santa Cruz de Tenerife el 1945 i mort el 1924 a Barcelona, va passar bona part de la infància i la joventut.
Recentment se l’ha pogut veure per televisió explicant aspectes de Guimerà en l’excel·lent sèrie documental ‘Guimerà, el Nobel sense premi’, dirigida pel penedesenc Pep Antoni Roig i que en l’emissió a TV3 va ser líder d’audiència, amb un 12% de ‘share’ [els tres capítols estan disponibles a la plataforma 3Cat].
La Casa-Museu Àngel Guimerà, al carrer Santa Anna, 10 del Vendrell, es pot visitar de dimarts a divendres de 10 a 14 i de 17 a 19h; els dissabtes d’11 a 14 i de 17 a 19h; i els diumenges d’11 a 14h.
Quan fa que és oberta la Casa-Museu Àngel Guimerà i quants visitants rep?
Les hereves de Guimerà van donar-la a l’Ajuntament el 1974, no va obrir per ser visitada fins al 1991. El 2010, essent la seu de la regidoria de Cultura i el Servei de Català i on només s’hi ensenyava el primer pis, va tancar portes cinc anys per obres. Des del 2015, tota la casa és un museu dedicat a Guimerà i, a més, és un Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Aquest any passat, coincidint amb l’Any Guimerà pel centenari de la seva mort, hem rebut més de 6.000 visitants, quan l’habitual eren uns 3.500.
Què s’hi va fer durant els anys d’obres i què faltaria completar?
Es va ampliar tota la casa original amb la compra de la casa del costat, es va museïtzar i ara faltaria acabar la part de les golfes i l’ampliació, que esperem poder fer aquest 2025. No és una obra molt gran, d’uns sis mesos, i després faltaria la museïtzació de l’espai, que es dedicarà a la part del teatre guimeranià i a la projecció internacional.
Quin tipus de públic reben?
Molta gent que ve no sap ben bé què hi veurà i coneix relativament Guimerà per les obres de teatre, sobretot Mar i cel i Terra baixa, però a la casa descobreix tot un personatge i la seva biografia que no es coneix gaire. Hi ha un cert desconeixement d’Àngel Guimerà, que va ser dramaturg, poeta, polític i periodista. Als visitants els agrada moltíssim descobrir una figura de la qual potser tenien un coneixement breu i potser fins i tot no sabien que va néixer a Tenerife o la seva relació amb el Vendrell. I una altra cosa que sorprèn i és excepcional, és que la casa dels Guimerà estigui al costat d’on 31 anys després va néixer Pau Casals.
Què sorprèn més del que es pot veure al museu del Vendrell?
A banda de l’escriptori, una cessió temporal de l’Institut del Teatre, al museu tenim la copa de plata disseny de Lluís Domènech i Montaner que va regalar a Guimerà la penya de la Jove Catalunya, el 1909.
Què destaca vostè de Guimerà com a personatge?
Que era un home genial en tot, tothom el volia perquè anés al davant i que tot el que feia ho feia bé. Era un líder amb una discreció enorme, però sempre està al davant de moltes iniciatives. Aquest any traurem una biografia il·lustrada, amb la Neus Oliveras, i a les fotografies t’adones que sempre era al mig de qualsevol acte i homenatge. Va convertir-se en un home símbol que va arribar a tots els estrats de la societat.
Quan i per què Guimerà arriba al Vendrell?
Arriba als 8 anys a Barcelona i al cap d’uns mesos, el 6 d’agost del 1854, amb 9 anys, s’instal·la al Vendrell, a la casa on havien nascut el seu pare i el seu avi. El seu pare tenia terres i negocis de venda a l’engròs i s’instal·len a ‘Cal Ximet’, la casa on vivia l’àvia de Guimerà. L’havia comprat el seu besavi l’any 1778.
Per què sense viure immers en el català fins als 8 anys, va ser tan catalanista?
No se sap, però ell diu que és la seva llengua i la defensa com la més maca del món. Creu en la llengua catalana com a llengua de cultura i serà el ‘leitmotiv’ de la Renaixença, pensa que qualsevol cosa que es faci es pot fer en català i el reivindica.
Se sap quan comença a escriure en català?
Estudiava en castellà, però el 1869, als 24 anys, el seu amic Jaume Ramon i Vidales i altres li diuen que escriu molt bé, però que en català expressarà molt millor els seus sentiments. Com que el parlava i hi pensava, li diuen que li serà més fàcil de fer-ho.
Per acabar,quina és l’obra que li agrada més del dramaturg?
Maria Rosa, a banda de Terra Baixa, per com planteja la trama i com resol molt bé les entrades i sortides dels actors i els diàlegs; i també em fascina La Santa Espina, una obra difícil que actualment es pugui portar a escena perquè hi intervenen molts personatges, però que a Vilafranca es va poder estrenar fa uns anys només per a orquestra i cor.
