Any nou diferent
Daniel García Peris
Comença el 2025, un any ple de promeses, propòsits, i com no, un bon grapat d’incerteses. Perquè això sí, cada vegada que el calendari fa clic cap a l’1 de gener, tots tenim aquesta esperança naïf que el món canviarà, que la pau global serà imminent, i que algú finalment inventarà el remei a totes les malalties. Però ara és més real que mai l’anunci en majúscules: “Canvi radical!”.
Pot semblar lluny, que no ens alterarà el dia a dia, però sí que ho farà. La tornada de Donald Trump a la presidència dels Estats Units marcarà un abans i un després en molts aspectes. Perquè, si una cosa hem après dels darrers temps, és que res és tan perillós com un ex-president amb ganes de revenja i un compte de Twitter (o Truth Social) actiu. Aquesta segona part ho farà amb més força que mai disposat a no repetir els errors anteriors que el van desviar del camí marcat. Ens espera una pluja d’accions a nivell econòmic i democràtic que, per dir-ho suaument, faran tremolar les bases del sistema.
A nivell global, les tensions comercials augmentaran, perquè què seria del món sense una mica de guerra aranzelària? La democràcia es convertirà més en una idea abstracta que no pas una realitat tangible. I, com sempre, aquests grans moviments geopolítics tindran repercussions locals. Des del Penedès creiem que operacions macroeconòmiques a l’altra banda del planeta no ens afecten, però aviat descobrirem que l’alça de preus té relació directa amb un nou decret presidencial que imposa aranzels a les més diverses mercaderies. En una economia hiperconnectada tot té implicacions i qualsevol acció, especialment les dirigides a afavorir els lobbies econòmics més influents, ens farà pensar que el món simplement s’ha tornat boig.
Els grans líders sempre porten canvis. El problema és que aquests canvis no sempre són cap a millor. Potser el 2025 serà l’any en què haurem d’inventar noves paraules per descriure l’absurd. Al cap i a la fi, ja no sembla suficient dir “increïble” quan les notícies parlen de discursos a favor de les “veritats alternatives” o de nous mètodes per censurar el periodisme lliure. Amb tot, no perdem l’optimisme. Si alguna cosa ens ha ensenyat la història, és que els moments més surrealistes sempre donen lloc a una bona dosi de creativitat per vèncer l’adversitat.
