Respiració
Maite Colomer
Després d’una Marató dedicada a les malalties respiratòries, on hem après tantes qüestions tècniques, vull aprofitar per parlar de la importància de la respiració en els processos psicològics.
Amb un esforç físic, bé sigui per treball o per activitat esportiva, la cavitat toràcica d’expandeix. Amb una societat tendent al sedentarisme, anem perdent aquesta capacitat. Això és un peix que es mossega la cua, ja que el sedentarisme farà que cada vegada puguem fer menys esforços.
La respiració que fem de forma inconscient és regulada per la baixada de la pressió d’oxigen, l’elevació de pressió de CO2 i l’activitat muscular, però també hi intervenen altres factors que depenen de l’emotivitat i, per altra banda, en la majoria de processos psicològics la respiració hi té un paper molt important: està directament relacionada amb les situacions d’ansietat. Quan l’organisme percep un perill, es posa en situació d’alerta i comença a hiperventilar, a respirar de pressa i sense profunditat. En aquests casos, una de les tècniques que ens ajudaran a reduir l’ansietat és un control de la respiració: cal fer-nos conscients de la respiració, seure confortablement sense creuar les cames, col·locar una mà sobre l’abdomen per notar com l’aire hi entra i respirar pausadament.
Una tècnica que a mi m’agrada molt és la que s’anomena 4-7-8: amb els ulls tancats, inspirem comptant fins al número 4; mantenim l’aire comptant fins a 7 i després traiem l’aire a poc a poc comptant fins a 8. Aquesta tècnica ajuda a aconseguir una respiració rítmica i pausada i, alhora, a concentrar-se a comptar i, així, comptant, també anem substituint els pensaments que ens han produït aquesta ansietat.
