“Al Penedès estem recuperant el temps perdut perquè els consumidors de fora coneguin més els nostres vins”
Entrevista a l’enòloga penedesenca Marta Casas, nomenada millor enòloga de Catalunya del 2024 pel Màster of Wine Tim Atkin.
Nascuda a Vilanova i la Geltrú i resident a Vilafranca del Penedès, Marta Casas ha estat nomenada com a millor enòloga de Catalunya aquest 2024 pel Master of Wine Tim Atkin, i la setmana passada va ser la convidada pel Casal de Vilafranca a una nova trobada dels sopars-tertúlia Taula&Vila. Casas dirigeix el departament d’enologia del celler Parés Baltà de Pacs del Penedès, juntament amb Joan i Josep Cusiné, cunyat i marit, respectivament, d’aquesta gran coneixedora de vins i també amb unes exceŀlents dots de comunicadora. Posa molta passió en la seva feina i abans del sopar esmentat va mantenir aquesta conversa amb el 3d8.
Com entra vostè en el mon de l’enologia?
Per amor. Era farmacèutica, estudiant i treballant a l’hora, i vaig conèixer un noi de Vilafranca que tenia un celler i quan me’l va ensenyar vaig olorar una aroma que em va portar cap a la infància. No n’era conscient, però a casa dels meus avis materns feien vi a doll i van premsar fins que jo vaig tenir 6 o 7 anys. Arran d’aquella visita i acabant els estudis de Farmàcia vaig decidir apuntar-me a la carrera de segon grau d’Enologia, a Tarragona. Vaig pensar que podria ajudar el meu sogre i la meva cunyada, enginyera química, també va començar a estudiar Enologia. Vam començar a ser les enòlogues de Parés Baltà el 2002. Al juliol em vaig casar; Al setembre, a la verema, havia de fer les pràctiques i el meu sogre, molt hàbil, em va dir que com que canviava de casa el podia ajudar al celler.
Sí que és ben bé per amor, que hi va entrar…
Porto 22 anys de pràctiques [riu]. Fins l’any 2003 vaig combinar estar al celler amb la farmàcia de Canyelles on treballava, que vaig deixar per la verema d’aquell any.
Què és el que l’apassiona més de la seva feina?
Que tot l’any fas coses diferents, entre verema, cupatges, l’assistència a fires, el mes de juny ho prepares tot, al juliol fas vacances i després ja tornes a empalmar amb la verema. És apassionant! I crear un vi a partir de la tria de la vinya, el cupatge i altres factors que entren en joc és una mica com ser una artista. Cal fer moltes proves amb un mateix raïm, per exemple, amb barrica, acer o àmfora, i en totes hi poses passió.
Per què és més coneguda la vinya del Penedès?
Perquè hi ha de tot. Ha estat un jardí varietal i hi ha hagut un gran volum als anys 80, 90 i 2000, i encara es considera una mica així; però ara hi ha una transició i justament ho explico en la tesi per al títol Weinakademiker, de l’acadèmia austríaca Weinakademie Osterreich, on vaig començar estudis el mes de maig del 2022, i que espero lliurar abans de Nadal.
Sobre què fa la tesi?
Estic escrivint sobre la ‘premiumització’ del vi del Penedès; perquè la qualitat del vi existeix, però cal fer-la viva, comunicar-la, mostrar-la i fer que els consumidors hi arribin. El problema que ha tingut el Penedès és que estem al costat de Barcelona i hem estat desconeguts. Per sort, ara ja molts restaurants tenen llista de vins del Penedès, però hi anaves fa 10 anys i no era així.
Com veu el futur més immediat en aquest sentit?
S’està desestructurant el sistema del gran boom del cava i del vi a doll, que va viure el seu màxim als anys 80. Encara estem en una fase embrionària, però ara anem cap a petits vinyerons i ja hi ha 9 vivers celleristes, com el principal, que va inaugurar la DO Penedès, que permeten a molts joves amb algunes vinyes poder continuar-les i revalorar el seu raïm. Fer això és elaborar un vi prèmium i que la gent te’l reconegui i estigui en el seu nínxol de preu.
Parlant de la sequera, com veu els seus efectes i la incidència que pot tenir en el futur?
A curt termini és dramàtic per a alguns viticultors. Però si hi ha un problema jo sempre intento mirar les oportunitats. Veníem d’èpoques de sobrestocs, el raïm es pagava a un preu molt baix. I ara venim de tres o quatre anyades amb produccions molt baixes i això pot portar a una reducció d’estocs important. Si la demanda es manté o creix, això pot portar a una pujada de preus, que potser serà sostinguda. Cal saber gestionar bé aquesta pujada. Abans, aquests vinyerons eren 100% cooperativistes i ara fan pagar el seu vi al preu que es mereix.
I ara es va cap al vi ecològic, oi?
Efectivament, a partir de la verema 2025 la DO Penedès serà la primera denominació d’origen mundial 100% ecològica.
El gruix de consumidors saben apreciar aquest canvi?
Es nota moltíssim des que vaig començar, fa 20 anys, fins ara. Nosaltres som ecològics i, a més, biodinàmics, que és un esgraó més. Treballem amb plantes que curen plantes. Costa més de saber, però jo faig de professora d’això i cada vegada hi ha més viticultors que ho practiquen i els consumidors també hi van entrant; això sí, la base sempre ha de ser que el vi sigui molt bo.
Quins vins predominen al Penedès: blancs, rosats, negres…?
El base cava. El moment de consum està demanant molt bombolles –caves i corpinnats–, blancs i alguna cosa de rosats; amb el negre, que és el més senzill de fer, a baix de tot. Aquí tenim un problema gran perquè hi ha molts cellers que estan patint i d’aquí ve la regulació extraordinària del cava d’aquest any, que permet fer blanc de raïm negre de qualsevol negre, perquè falta raïm blanc per la sequera.
Recomani quin vi lliga més bé segons el tipus de menjar, sisplau…
El 2002 vaig acabar Enologia i el 2015 vaig voler aprendre molt sobre maridatge, perquè em dedico molt a anar a restaurants, i sí que pots fer maridatges de risc, que m’agraden, amb vins blancs amb cos que van perfectes amb peix però fins i tot poden acompanyar carns, i vins negres lleugers que poden anar amb carn, però també amb peix. En la combinació està la gràcia. Sí que és veritat que hi ha àpats difícils de maridar, com acompanyar carxofes i espàrrecs, per exemple, però amb un bon cava de llarga criança que tingui cos i textura són increïbles. M’agraden els maridatges d’aventura.
Qui va a menjar amb vostè sempre li deu demanar que triï el vi…
Sí, però ja m’agrada. Una de les coses que m’agrada molt és que la meva feina també és un hobby i fins i tot podem anar de vacances en llocs de vins…
Què li comporta haver estat reconeguda com la millor enòloga del país?
És un honor, perquè portem molts anys de feina de formigueta i també ens dona nom. Al Penedès estem recuperant el temps perdut perquè la gent de fora ens conegui més, s’està aconseguint i el xareŀlo, per exemple, quan vaig començar no tenia prestigi i ara ja és la bandera del Penedès. L’avi del meu marit ja parlava de vi ecològic fa més de 20 anys i ens deia a la meva cunyada i a mi que volia que el vi fos el més natural possible; que a la copa hi hagi el suc fermentat, una mica de conservant perquè no es faci malbé i que sigui bo per al cos. Era un visionari.
Quin és l’elogi que li ha fet més iŀlusió?
Que m’enviïn una foto i em diguin que han gaudit molt amb el meu vi… Un vi és com un fill i això és com si et diuen que és molt bon nano, que es porta molt bé i que et fa gaudir [riu]. Patim per la verema, per embotellar, per vendre… I que et diguin això, doncs és el millor goig que tens.
Què em pot dir de la sequera que malauradament patim de fa més de 3 anys?
A dia d’avui, aquest 2024 portem uns sis-cents i escaig litres, que és impressionant; i per temes del calendari biodinàmic de la Maria Thun vinculat a la lluna que miro, el proper 2025 també serà d’aigua. El febrer deia el mateix d’aquest 2024 i ningú em creia. S’ha d’observar molt.
El cert és que ha mort molta vinya…
Sí, però també n’hem salvat molta amb la pluja caiguda a la primavera i més a prop de la verema.
Acabo.
Malauradament, el consum de vi al món ha baixat, oi?
Sí, però hi ha l’opció d’intentar enganxar la gent jove, que o bé consumeix begudes ensucrades amb productes químics, que déu n’hi do, o que s’apunta a la moda de vi sense o amb poc alcohol. Molts països estrangers ens el demanen i em fa pena desalcoholitzar el vi, perquè si hi ha menys raïm i, a sobre, l’has de desalcoholitzar… Però no pots dir que no ho faré i ara, per exemple, estic fent proves amb flors, com pètals de rosa, i acabes tenint el que seria una mena d’aigua amb bombolles. Li dic xampanyet de roses i, a més, pots aprofitar que els rosers tenen dos cicles, i el de la primavera em va quedar molt bé i el de la tardor no tant…
