“El mural de Pau Boada m’emociona, em sembla una obra extraordinària”
Entrevistem Mercè Marquès, que va encapçalar l’equip de dotze persones encarregades de restaurar el mural de Pau Boada de Vinseum.
Mercè Marquès, de l’empresa Krom Restauració, va encapçalar un equip de dotze persones encarregades de restaurar el mural de Pau Boada que llueix a la planta baixa del nou Vinseum, al costat de la premsa de biga. A banda, es va afegir tot un equip que es va dedicar al procés de muntatge definitiu.
Com es va trobar el mural de Pau Boada, un patrimoni que forma part del Museu i de la història de Vilafranca i el vi?
L’any 2017 se’m va convidar a fer una inspecció del mural en concret. El problema principal que presentava era que la paret on estava havia de desaparèixer, però el mural no estava malmès i presentava un bon estat de conservació. Pau Boada havia pintat el mural directament sobre la paret amb pintura acrílica sobre guix a tremp d’ou en zones concretes.
Una tècnica artística que plantejava moltes incògnites.
Bàsicament perquè no s’havia analitzat encara. El suport de base era una pintura acrílica amb alguns retocs, una tècnica mixta donada pel simple fet que havia experimentat amb altres materials.
Quins van ser els passos previs a la restauració?
Es va fer en tres fases. El mural d’entrada es va retallar en 18 fragments, perquè per les seves dimensions no es podia arrencar sencer, era impossible. Una tasca que va anar del març al maig del 2018. Les 18 seccions es van emmagatzemar a la reserva del museu, a Cal Berger, fins al gener del 2022, moment en què van ser traslladats al nostre taller de Barcelona.
A partir d’aquí s’engega tot un procés de restauració.
Les 18 seccions que s’havien arrencat eren unes teles amb una fina capa pictòrica i molt flexible, fet que les feia molt sensibles. Calia construir un suport per a cadascuna de les seccions. Tota aquesta fase de construir un suport va ser especialment complicada perquè el mural té una particularitat que el caracteritza, que és, des del punt de vista estètic, les diferents incisions que contenia el mural. Pau Boada, a diferència de les altres obres seves, havia pintat un mural fent una cosa especial tècnicament que era que cadascun dels dibuixos de les figures estaven resseguits per una incisió; és a dir, que l’artista havia agafat una o diverses eines punxants i havia perfilat tots i cadascun dels dibuixos.
Per aquest motiu concret la tasca havia estat molt laboriosa.
Justament a l’hora de perfilar els dibuixos, com que no s’havia fet amb les mateixes eines sinó amb diferents, representava que cada incisió era diferent. N’hi posaré un exemple: seria com si es pintés una cosa amb diferents pinzells, cadascun d’aquests pinzells tenen una característica especial, i ell havia fet això. Per aquest motiu va costar tant, perquè vam traspassar el mural reproduint les incisions que ell havia fet. La mateixa forma, la mateixa inclinació, etc. I aquestes incisions eren molt importants perquè amb la iŀluminació donaven un relleu especial a cadascuna de les figures. Aquesta tasca es va iniciar el gener del 2022 i es va allargar onze mesos. Un cop fet es va traslladar el mural al museu per fer-ne el muntatge.
Un muntatge que es va fer amb experts en la matèria.
Es va incorporar Pep Camps, una persona experta en aquest tipus de muntatge. Es va fer un disseny per tornar-lo a restituir en un mur. Un cop instaŀlat nosaltres hi vam acabar de fer els darrers acabats, sobretot unint els divuit plafons i que no es veiessin les seccions.
El mural es va retallar en divuit fragments perquè per les seves dimensions era impossible arrencar-lo sencer”
El dia de la presentació del mural, el director de Vinseum va destacar el fet que finalment només s’havia perdut un 5% de la pintura original. Un èxit dels treballs fets.
Quan tu fas un arrencament els entesos conclouen que fins a un 20% es pot considerar un èxit, l’extracció. És un dels processos més traumàtics i delicats per a una pintura mural. Vam fer un arrencament amb una pèrdua pictòrica mínima.
Quin és el procés de conservació que el mural ha de tenir d’ara endavant?
Com qualsevol peça que estigui exposada en un museu. La institució s’ocupa de tenir les condicions climàtiques adequades perquè no es malmetin. Cal anar fent les revisions oportunes, establertes i pautades pel mateix museu i cal tenir unes temperatures òptimes a les sales. Això no treu que és una peça que s’ha arrencat i que s’ha tornat a clavar a la paret i que possiblement calgui fer-hi una revisió, però penso que Vinseum la conservarà a la perfecció.
Com qualificaria aquesta peça del nou Vinseum?
Em sembla una peça extraordinària. Penso que malauradament hi ha una època en la història de l’art català que està menystinguda. Obres dels anys seixanta i setanta que veiem, el primer impacte és dir que no ens agraden. Personalment m’hi he trobat en molts casos i crec que és un error molt gran. Aquell era un art que es feia amb unes condicions molt dures. La postguerra tampoc estava tan lluny i no hi havia tants recursos econòmics i els artistes no estaven tan valorats. A mi el mural de Pau Boada quan el veig m’emociona, perquè té una relació molt estreta amb la zona, amb Vilafranca, amb el Penedès i amb una manera de fer austera. Penso que el museu va prendre una gran decisió per recuperar aquesta obra i exposar-la amb dignitat, com es mereix.
