“L’obra ‘El mestre i el mar’ m’ha fet créixer personal i professionalment”
Entrevistem l’actriu vendrellenca Aleida Mañas, que aquest divendres actua al TÀG dins del cicle d’espectacles Temporada.
Aquest divendres al vespre, a les 20 h, el Teatre Àngel Guimerà (TÀG) del Vendrell acollirà l’obra El mestre i el mar, una ficció basada en la història real del mestre català Antoni Benaiges, assassinat el juliol del 1936 a La Pedraja, a la província de Burgos. Va prometre als seus alumnes que els portaria a veure per primer cop el mar. Tot i que són muntatges que no tenen cap vinculació, aquesta obra teatral parla de la mateixa història que un llibre i una pel·lícula promoguda pel periodista vilanoví Francesc Escribano.
En aquesta entrevista conversem amb l’actriu vendrellenca Aleida Mañas, única membre penedesenca de la producció que dirigeix Eu Manzanares. Les entrades es venen a l’EMMPAC, el mateix divendres de 10 a 13 h, i també per internet a www.temporada.cat. Tenen un preu de 13 €, 10 € amb descomptes per a diversos coŀlectius.
Aleida Mañas, de 23 anys, és actriu i s’ha format a l’escola d’interpretació d’arts escèniques Eòlia de Barcelona, d’on ha sortit la producció que arriba al Vendrell, estrenada el juny del 2023, reposada el febrer d’aquest 2024 i que està de gira fins que al desembre i gener vinents es podrà veure a l’Espai Texas de Barcelona. A més, Mañas és monitora de lleure i estudia Magisteri de primària.
Com va començar la seva trajectòria com a actriu?
Des de petita he volgut treballar fent teatre i, de fet, els meus pares ja em van portar amb 4 mesos a fer de nen Jesús als Pastorets del Vendrell. Sempre hi he estat vinculada i ara faré de Verge Maria per segona temporada. El teatre sempre ha estat present en la meva vida.
Però quan entra en aquest ofici més seriosament?
Estudiant a l’institut Baix Penedès vaig començar a mirar escoles de teatre i la que més em va agradar va ser Eòlia, on he estat 4 anys. El mestre i el mar va ser com el nostre final de grau.
Per què recomana que la gent s’acosti avui al TÀG?
Perquè interpretativament és molt maca i perquè és molt important, amb els temps que corren i la ultradreta pujant a tot Europa, recordar d’on venim i aquella famosa frase de ‘qui oblida la història està condemnat a repetir-la’. A més, té la curiositat que els 8 actors i actrius que som representem 26 personatges sense sortir mai d’escena.
Caram! I no es perd, qui l’està seguint?
No, perquè canviem la manera d’interpretar-los i, a més, anem amb unes samarretes amb el nom del personatge. Jo faig 3 personatges, el principal dels quals és el ‘yayo’ Nuño, l’avi de la noia que descobreix la història d’en Benaiges.
Sabia res de la història d’aquest mestre?
No, cap dels intèrprets; però un cop llegida la proposta de la directora del treball final de grau ens va encantar.
I com va descobrir ella la història real?
Perquè és molt amiga de Sergi Bernal, el documentalista a qui van cridar quan estaven desenterrant la fossa de La Pedraja i que va sentir que un ‘compadre tuyo’, català com ell, havia marcat la vida d’uns infants de la zona.
Què li aporta l’obra com a actriu?
M’ha comportat un creixement personal i també interpretatiu espectacular. Crec que aquestes històries ens impacten a tothom d’una manera o altra. Empatitzar amb les famílies que ho van patir et fa créixer i tenir un pensament crític brutal. Sens dubte, és el projecte teatral més important que he fet fins ara.
També fa espectacles de teatre familiar, tinc entès…
Sí, però tot i que també són professionals, a vegades queden una mica apartats i se’ls deixa com en un segon pla. Ara bé, són també molt importants per educar els infants. Tinc escrits alguns muntatges i els porto jo mateixa allà on em truquen.
Quants en té?
Acostumo a combinar els tres que he fet, però sovint també m’acaben demanant que representi propostes personalitzades; no m’importa, perquè soc creativa i m’agrada molt escriure, però puc representar projectes específics per a festes majors o recrear una festa del most, per exemple.
L’interessa el cinema, posem per cas?
He fet alguns càstings, però no em forço a assistir-hi, de moment, perquè crec i m’agrada més el teatre. És un món molt més complicat, em caldria buscar un representant i, de moment, estic en una època en què em porten molta feina el teatre i els estudis de Magisteri.
Serà especial actuar aquest divendres literalment al costat de casa seva, oi?
Sí, perquè si bé he fet Pastorets tota la vida, actuaré per primer cop com a professional al TÀG, el teatre pel qual soc actriu i me’n conec tots els racons. És un somni que se’m farà realitat.
Aquest 2024 és l’Any Guimerà. Què destacaria d’aquest dramaturg?
Que m’agrada molt i del qual he vist moltes obres seves. Terra Baixa ha estat la que més m’ha agradat i marcat i penso que és un reflex molt bèstia de la societat de l’època.
Acabo. Té alguna actriu referent?
Cap en concret, però m’agraden molt Montserrat Carulla i Elisabet Casanovas.
