“El Casal de Vilafranca és una entitat molt viva que aplega moltíssima gent”
Entrevistem Marcel Esteve, president de la Societat Casal La Principal de Vilafranca, entitat que dimarts celebra els 120 anys d’existència.
Llicenciat en Geografia i Història i amb formació en gestió d’administració pública, és responsable de procés en l’àmbit social a diferents centres sanitaris de Barcelona.
Sempre vinculat al Casal, va presidir la Secció Esportiva Casal. Membre de la junta de la Federació d’Ateneus de Catalunya, Esteve va ser elegit president del Casal de Vilafranca el dia 1 de maig del 2022 i el seu mandat s’allargarà fins al maig del 2027. Va ser alcalde de Vilafranca i administrador de la festa major i ha participat en diferents entitats culturals i socials de la vila.
Què el va portar a presentar-se com a president d’una entitat centenària com el Casal?
Hi ha molts motius. Un seria que des de ben jove he estat vinculat a moltes entitats de tota mena a la vila. En aquest sentit, el meu pas per la política té molt a veure amb aquesta línia. Cultura, recerca, festa major, esplai, associació de veïns, castells… A mi el Casal, des de ben petit, m’ha donat molt i ara em sento agraït pel fet de poder contribuir en el seu dia a dia i retornar allò que ens ha ofert. Els avis, els pares i ara els meus fills són i han estat casalistes. Finalment, el meu accés a la presidència no és més que una coincidència amb la fatalitat de la pèrdua del Miquel Àngel Garcia, que n’era el president. Dissortadament, ens vam trobar aquesta situació i la meva condició de vicepresident va fer que hagués d’assumir la presidència. Vam entomar aquesta transició amb una renovada junta, amb el suport de totes les seccions i l’enorme dedicació de l’equip tècnic –amb el Salvador Casals al capdavant. Recordem sempre els germans Garcia Barrachina i a tots els que ens han precedit.
Vostè encapçala una junta directiva?
Actualment som vuit persones en una junta paritària. Som un equip, volem sumar la voluntat de tota la gent casalista. Aquesta qüestió és fonamental, al Casal també hi ha el treball de totes les seccions amb les seves juntes i coŀlaboradors, desenes de voluntaris i tots els socis i sòcies. També vull destacar tot l’equip tècnic, que és garantia de molta feina i ben feta. El Casal és una entitat molt viva que aplega moltíssima gent i diversa, fent bàsquet, dansa, teatre, arts plàstiques de tota mena, cinema, música, cant, formació, ball, etc. I tots, de sentiment casalista.
Aquest proper dimarts, 24 de setembre, el Casal compleix 120 anys d’història.
És el dia de la Mercè, la nostra diada des del primer dia, i farem un acte de reconeixement a partir de les set de la tarda a expresidents, a membres d’antigues juntes i a socis i sòcies de l’entitat. Recordarem aquella gent que ja no hi és. I sobretot, explicarem que tenim ganes de tirar endavant. El Manel Güell ens farà una xerrada al voltant de la música i el ball i el Casal en un acte que al cap i a la fi vol ser un reconeixement a tantes i tantes persones que han fet possible que el Casal tirés endavant.
Les xifres que s’han donat a conèixer tant d’espectadors com d’usuaris és creixent. Es pot dir que l’entitat està passant per un moment dolç?
El Casal té més d’un miler de socis i sòcies, cosa que es tradueix en 2.500 beneficiaris com a socis familiars. És una massa social important, però jo en destacaria el fet que som una entitat oberta a Vilafranca i volem que els socis en siguin protagonistes, ens plantegin activitats noves i, si cal, que neixin d’ells mateixos. El Casal és cultura, lleure, formació, esport i també és acció social. Per tant, li haig de dir que sí, és un moment dolç, però també un moment en què cal reivindicar el paper destacat de l’associacionisme i lluitar per tirar endavant com fan tantes i tantes entitats del país. L’associacionisme és una realitat i un valor enorme de la societat catalana. L’hem de preservar i fer-lo créixer.
En aquests darrers anys un dels trets diferencials del Casal ha estat vetllar per l’associacionisme i les aliances.
Sempre ha estat així. La nostra entitat ha estat bressol de moltes entitats i activitats de Vilafranca. Avui encara és així: Cineclub, fotografia, els grups de teatre amateur, sardanes, els Falcons, els Castellers… Agents econòmics i socials, entitats de lleure, de recerca, de salut… entitats de tota mena. Volem que el Casal sigui un lloc d’acollida i impuls de l’associacionisme de Vilafranca i del Penedès. Això també ens fa forts i penso que tenim uns espais magnífics que han d’estar al servei de les entitats.
El Casal també s’ha introduït en projectes socials, alguns dels quals actualment estan en marxa.
Un que ens fa molta iŀlusió és ‘Ponts de futur’, un projecte destacat i innovador. Volem que la nostra mirada també posi el focus en persones que poden tenir necessitats. És un treball que integra joves perquè puguin participar en el que són les propostes del Casal, joves en dificultats que gràcies a aquest projecte que tenim en coŀlaboració amb l’Ajuntament i amb l’ajut de diverses empreses puguin gaudir del bàsquet, la dansa, el teatre o les arts plàstiques, per exemple. Estem molt contents amb aquesta iniciativa i ens agradaria que fos un exemple per a altres entitats de Vilafranca i del Penedès.
Els joves estan integrant-se a moltes entitats de la vila i el Casal no en queda exempt.
En el moment que decidim que el teatre pugui estar el màxim obert i facilitar-ne a les entitats l’ús, això fa que ens acostem a coŀlectius diferents, també de gent jove, i que al Casal hi hagi una presència activa. Des d’entitats formals fins a coŀlectius més informals. Nosaltres som una entitat jove perquè setmanalment passen uns 600 joves durant tot el dia fent diferents activitats pròpies del Casal. El Casal té una llarga història, però també avui dia està molt present en les famílies i els joves. Estem convençuts que la gent jove necessita un espai propi per compartir i autoorganitzar-se.
El ball del Casal és una de les activitats més tradicional de l’entitat?
Fer una aposta per la gent jove no vol dir deixar de banda altres generacions, tot i que per mi hi ha gent de més edat que disposa de molt temps, per exemple, i té ganes de fer coses; moltes d’aquestes persones, que estan bé físicament, volen aprendre, volen pintar, volen fer gimnàstica; en definitiva, volen compartir activitat i relacionar-se. I el ball és un element tradicional. La Societat La Principal es va crear el 1904 per anar a ballar i el Teatre Casal es fa el 1921. Aquest ha estat un tema molt important i sempre present durant 120 anys. Els fundadors del Casal van ser joves inquiets i agosarats que van promoure una activitat social destacadísisima per a Vilafranca i el Penedès. El ball, sempre, i concerts, formació i esport, lleure de tota mena i propostes d’avantguarda, arts escèniques i plàstiques… però el ball sempre ha estat present i és un element que continua sent referent. Ball que evoluciona amb les seves músiques, generació rere generació.
Com estan les obres de reforma?
Encara no han començat. Són un repte molt important perquè nosaltres teníem molt clar que ens calia una visió a mitjà termini. Tenim un teatre que té un interès patrimonial i qualsevol petita intervenció ha d’estar molt ben pensada. És un projecte imprescindible amb un cost molt important. Nosaltres posem al dia els nostres espais i ara hem instaŀlat un ascensor a l’entrada que ha tingut una gran importància a l’hora de fer el Casal més accessible. Volem que al nostre teatre s’hi puguin fer cultura, congressos, esdeveniments i tota mena de propostes. Les obres grans del teatre només les podrem començar quan tinguem els recursos necessaris, i això vol dir aportacions de la Generalitat, Diputació, Ajuntament, fons europeus o el govern de l’Estat. Ha de ser una suma on també el Casal hi pugui aportar la seva part destacada.
Fotos: TONI GALITÓ
