El temps tot ho muda!
Pere Casanovas
La tarda passa volant. Ja tornem a ser dissabte. L’agost ja és aquí. Aviat, un any més afegit, que suma i resta alhora. La màquina infernal del pas del temps. Durant una bona part de la vida, hom no es planteja com la vida passa. És a partir dels setanta que la cosa inevitable de pensar i pensar… s’agreuja. Se’ns acosta l’hivern dels dies. Els temps de feina remunerada ja queden lluny, cosa que no vol dir pas que un servidor estigui ociós. Ni de broma! Potser és la calitja estiuenca que m’ensopeix i fa que la neurona vagi com rovellada, encallada. Però, per sort, la meva activitat física i mental no té aturador. Fins i tot les persones properes em pregunten d’on trec el temps per fer tantes coses. Bonica expressió aquesta de treure el temps. Em sembla que els espanyols diuen més aviat encontrar el tiempo, que és equivalent, tot i que no és tan poètic. Treure temps de la vida, com aquell que va poant aigua del pou vital per sobreviure. Einstein, el creador de la relativitat, ens deia que el temps és una il·lusió mental, però ben real, dic jo! No sé si és la meva bellesa/vellesa que arreu em fa veure gent ociosa, sense trempera, perdent el temps a mans plenes. Quan, amb els anys, tota aquesta colla reflexioni sobre el seu pas per aquest món, no sabran pas què dir-se a si mateixos: decebuts de la seva indigència vital. També hi ha gent que fa moltes coses, naturalment, però queda dit això que he dit. Aquestes col·laboracions mensuals al 3d8 –des del maig del 2011, ja són 166 adagis– són producte d’allò que succeeix a diari en el meu entorn i em crida l’atenció. Obro un fil conductor i, sobre la marxa, la neurona va fent la seva, fins trobar, escollir i escriure tema. Aquesta pràctica intel·lectual m’obliga a ser reflexivament concís, perquè 2300 caràcters, espais inclosos, no donen per a molt. Una idea porta a l’altra i el riu de les paraules lligades/llogades, no sempre baixa plàcid i tranquil. Mai és fàcil tancar un d’aquests articles. Després, un cop enllestida la matèria, busco l’adagi que em fa d’entradeta i llestos. Per aquest menester tinc el DCVB online, que és una meravella on s’hi pot trobar de tot. Per exemple cerco el mot ‘temps’ i trobo dotzenes i dotzenes de referències. Avui em quedo amb El temps tot ho muda, que com diu el mateix diccionari, significa que les coses humanes canvien d’una època a una altra. I no sempre cap a millor!
