“Hem començat a actualitzar els contractes per tenir els carrers nets, ordenats i segurs”
Entrevista a l’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, per fer balanç del primer any del nou mandat.
Kenneth Martínez ha complert aquest mes de juliol el primer aniversari del seu segon mandat com a alcalde del Vendrell. Els 9 regidors que va obtenir el seu partit, el PSC, compten amb el suport al govern local dels 2 representants del PP. Dilluns, 29 de juliol i tot just unes hores després d’acabar la festa major, vam conversar amb Martínez a l’Ajuntament del Vendrell coincidint amb aquest cinquè any a l’alcaldia.
Com ha anat la festa major?
Molt bé, i estem contents sobretot per dos motius: perquè ha estat molt participativa, amb molta gent pel carrer, i per la tranquil·litat que no hi hagi hagut cap incident d’incivisme ni de seguretat greu.
Entenc que és una pregunta àmplia, però quin balanç fa d’aquest any?
Positiu perquè, com ens vam marcar en l’inici de mandat, ens vam proposar una actualització de tres dels principals serveis bàsics per tenir els carrers nets, ordenats i segurs i, per exemple, ja hem signat el contracte de neteja viària que actualitza el servei a les necessitats d’avui, amb els 40.000 habitants que som; i un altre contracte principal, el de la recollida d’escombraries, ja està en fase de licitació. Comportarà un gran salt qualitatiu.
En quin sentit?
Representa un canvi de model per estendre a tot el municipi, amb les diferents varietats i modalitats, el sistema porta a porta.
I parlava d’un tercer servei…
El de la seguretat, per la qual cosa hem fet una ampliació de la plantilla de la policia local, amb 9 agents per a un centenar d’efectius, i també hem aconseguit una subvenció per estendre les càmeres de seguretat i lectores de matrícules a tot el municipi. Ara només en tenim al centre històric i a la primavera del 2025 n’hi haurà instaŀlades una cinquantena. Això ens farà ser encara més eficients en seguretat, com també ho ha estat l’oficina antiocupacions.
Amb quins resultats?
Les ocupacions no són competència municipal i, per tant, no tenim pràcticament eines legals per resoldre la problemàtica, però sí que tenim la possibilitat de fer actuacions concretes per incomodar i dificultar les ocupacions que generen problemes veïnals, com ara actuar en serveis bàsics com són la llum i l’aigua. Ho fem coordinats amb els diferents cossos de seguretat i hem resolt casos conflictius des de feia anys, com el de Coma-ruga, després d’insistir molt amb la Sareb, propietària de l’immoble. Ha estat una resolució exemplar d’un problema que durava de fa més de 10 anys.
Com valora el pacte amb el PP?
Ha portat estabilitat, tot i que el PSC ja tenim gairebé la majoria. L’ADN dels socialistes és entendre la política amb una voluntat de consens, de diàleg i de sumar esforços, i amb el PP coincidim en les principals línies de renovació de contractes per millorar la neteja i la seguretat. Al final, no parlem de qüestions ideològiques i, per tant, és relativament fàcil de posar-nos d’acord.
Això també ho podria fer des d’un govern en minoria, no?
Sí, perquè també hem arribat a acords importants amb altres grups, com Som Poble-ERC, que forma part del consell d’administració de l’empresa d’Aigües.
La resta de grups es queixen per no ser-hi…
No es diu enlloc quants ni quins regidors hi han de ser. Entenem que hi ha qüestions que són de municipi i, per tant, és important que el principal partit del plenari i el segon es posin d’acord i donin estabilitat. Un altre cas és el dels mitjans de comunicació públics.
Com està l’elecció d’una nova persona com a gerent?
En procés de selecció, però a l’inici escolar ja hi haurà tots els òrgans de govern de la ràdio i la televisió nomenats i en funcionament. Això també és gràcies a un acord amb Som Poble-ERC.
Per què s’ha allargat anys tot el procés?
Per burocràcia i incongruències entre els estatuts de la televisió, dels anys noranta, i una llei audiovisual posterior. El nomenament del gerent, per exemple, ja va quedar canceŀlat per una qüestió formal els anys 2021 i 2022. Les administracions públiques sabem funcionar amb el dret administratiu, però quan entrem en el mercantil, a vegades, malauradament no estem al dia i hi ha problemes formals.
Som Poble-ERC acusa el govern de fer una política de façana i aparador i d’actuar per reacció al que passa, sense full de ruta. Què en pensa?
És la seva tasca com a oposició, però avui, per exemple, l’aparador ens ensenya que hem gaudir d’una festa major amb tot el poble al carrer i sense cap incident greu. No ho poden dir molts municipis després de la festa major. A partir d’aquí, que cadascú valori.
Anem a qüestions concretes. Quan es notarà al carrer el nou contracte de neteja viària?
Al cap d’uns tres mesos de la licitació, de cara al setembre.
Què preveuen per millorar la xarxa de subministrament d’aigua?
Ja estem actuant en dos àmbits: les millores a partir de tres obres principals, com les d’un nou dipòsit al Nou Vendrell per proveir i garantir l’aigua en una zona important del municipi, la cinquena connexió perquè, tot i avaries, sempre tinguem aigua de l’Ebre o de Tomoví; i la substitució de la canonada principal d’abastament des de Tomoví, que ja té uns anys i pateix la fuita més gran detectada. A més, confiem que el nou govern de la Generalitat acceleri les obres pendents de l’ACA.
Aquest estiu raja aigua en algunes dutxes de la platja. Com és això?
Perquè en un clima mediterrani on no ens en sobra, d’aigua, sempre hem dit que s’ha d’aprofitar i utilitzar amb moderació i racionalitat; per tant, les actuals condicions permeten que n’haguem obert la meitat: 20 dutxes i rentapeus al llarg de 7 quilòmetres de costa. Són les que hem considerat que són necessàries.
Una obra emblemàtica ha estat el Tabaris de Coma-ruga, però s’ha allargat i ha costat força, no?
És una de les crítiques recurrents de l’oposició, però no és veritat. Hem canviat el centre de Coma-ruga, amb una plaça major i el símbol que comporta l’edifici del Tabaris, i s’ha fet dins dels temps previstos. Coma-ruga va ser un atractiu turístic a finals del s. XIX i després amb el ‘boom’ turístic, i ara hem posat en valor tota la seva identitat pròpia.
Quina funció s’ha previst per a l’edifici?
És polivalent, per a fires i congressos –com ara una trobada estatal de l’Amical de Mauthausen o la reunió anual de Protecció Civil a Catalunya que ja tenim tancades–, però també és un museu i servirà per a l’us dels veïns i entitats. Allà hi havia un edifici en ruïnes i ara és modern i explica la història i la riquesa natural del barri. Podíem esperar que continuessin venint turistes simplement de sol i platja, que continuaran venint perquè tenim platges exceŀlents i singulars, per exemple, per les aigües termals a tocar; o bé arreglar Coma-ruga i fer un edifici que ens pot portar fins a 300 persones del Col·legi d’Enginyers fora de temporada, a la propera tardor, que probablement no haguessin vingut al Vendrell.
I què es farà al Cinema Brisamar?
L’objectiu és que sigui la tercera instal·lació esportiva del municipi, després dels complexos del nucli històric, que estan saturats i al límit de capacitat, amb més de 3.500 abonats.
Com està el tema de la futura comissaria de la Policia Local?
S’està redactant el projecte de l’equipament al barri del Tancat i, per tant, confiem que en aquest mandat vegem les obres iniciades.
I el Parc del Botafoc?
També s’està redactant el projecte executiu de com serà aquesta zona de 4 hectàrees, que s’aprovarà molt probablement abans d’acabar l’any per licitar l’execució a partir del 2025.
Quan hi haurà moviments de terrenys per a la renaturalització de les lleres de les rieres?
Aviat, perquè pensi que el projecte ha d’estar acabat el 2025.
I un últim tema, tot i que no depèn del municipi: com està la possibilitat de treure el pas dels trens de mercaderies del nucli urbà?
S’hi està treballant i comportarà una gran millora, però el que passa és que, no ens enganyem, els terminis en les obres d’infraestructures per a trens són molt llargs i podem estar parlant a 10 o 15 anys vista com a mínim. Ara bé, ja hi ha projectes i plànols per començar a retirar-los del centre de la ciutat de Tarragona i es pensa a desviar-los per l’antiga línia Roda de Berà – Reus. En una primera fase parlem d’arribar a Sant Vicenç de Calders, però ja hi ha acord per treure els trens de mercaderies dels nuclis habitats.