CAMINS DE FALLES
Maria Torra
Camins de Falles,
camins de muntanya,
regats per la pluja
tant de temps esperada.
El riu baixa ple i les pedres estan tapades.
El riu baixa amb ràbia,
per això li diuen riu d’aigües braves
Entre joves assedegats de conquerir la muntanya,
vaig a fer-los costat seguint les seves passes.
Els ulls es van omplir de verds, grocs, blancs i fúcsies per totes bandes.
La pluja ens va amarar fins l’inimaginable
De sortida era un plugim que s’aturava.
El camí era ple de fang, pedres lluentes i riuets que el desbordaven.
També era ponts de pedra romànics o de fusta sota els quals senties brollar l’aigua.
En arribar a Alòs començà l’autèntica pujada. Anant la darrera, seguint les passes de corredors atletes que els havia engolit la muntanya, no et sents sola, et sents viva i amb forces de recórrer el que faci falta.
No negaré que hi va haver moments difícils quan les rampes m’alentien la marxa.
Veure les falles assecant-se a dalt de la muntanya,
aquells camins vorejats per l’esclat de la primavera
amb el cant dels ocells i el ric-ric de grills,
aquells camps replets de flors per totes bandes,
aquells perfils imponents emboirats per la nuvolada,
em va alleugerir tot l’esforç emprat per pujar-la.”
Afrontar la meva primera marxa de 10 km amb 600 m de desnivell sota la pluja incessant ha estat tot un repte. Rodejada de joves atletes preparats per arribar els primers, vaig decidir afrontar-ho amb marxa nòrdica, sense por del ridícul i gaudint de la natura. Tot i arribar la darrera, l’experiència de participar i gaudir del camí ha estat immensament gratificant en espera de les Falles de Sant Joan.
