“Amb la meva música electrònica sempre intento transmetre els meus sentiments”

21/06/2024 - 17:05h

Entrevistem Marc Sánchez, Jade, un músic i productor de música electrònica que actualment combina subgèneres com l’organic i melodic house i techno, chill-out i música més ambiental.

Vilafranquí, va començar la seva carrera musical el febrer del 2021 amb el seu primer treball, Elements, i mig any més tard amb Plants, dos àlbums amb sons naturals i orgànics que, juntament amb visuals, formen una experiència sensorial, unint chill-out ambiental amb el house.
L’últim CD, Horizons, estrenat el passat 2023, combina aquests dos anys d’experiència amb sons més innovadors i actuals del techno i del house. Ara està acabant la carrera de Màrqueting, després de fer la de Fotografia.
Explica que actualment està experimentant amb la música menys del que li agradaria. “Com tot artista, tinc èpoques i vaig molt a ratxes. Moltes vegades depèn de l’estat emocional d’un mateix”, però assegura que quan està motivat produeix molt ràpidament. La seva música es pot escoltar a qualsevol plataforma, YouTube, Spotify, Apple Music… Està preparant un EP amb dos temes i alguna sorpresa més.

D’on surt el nom de Jade?
Sempre passa allò que busques un nom i no saps ben bé com dir-te. Al final fas un recull d’idees, però el que tenia clar és que com que produïa coses naturals aprofitant els sons de la natura, el meu nom havia d’estar relacionat amb això. De fet, el meu primer treball, Elements, ja indica per quin camí vaig. Com que a mi m’agrada molt la natura i tot el que respira el color verd vaig pensar que el que més tenia relació amb tot això era la pedra jade, que és de color verd.

Què el va portar a dedicar-se a la música electrònica?
És una història llarga i una combinació de molts factors. Jo vinc d’una família on sempre s’ha respirat molta música. He sigut sempre una persona molt inquieta. De fet, vaig començar a tocar la guitarra del meu tiet i quan tenia divuit anys amb uns amics vam crear un grup de heavy metal, i primer vaig començar com a cantant i més tard em vaig comprar una controladora de piano.

I va ser quan va començar a experimentar amb la música electrònica.
Exacte. Jo ja produïa música per al grup i això em va donar una certa experiència, però també em vaig llançar a fer coses més personals. D’aquí va néixer el meu primer CD, Elements.

En el seu inici professional, en què el va ajudar l’Espai Jove La Nau de Vilafranca?
Per mi La Nau va ser com un trampolí. Em va ajudar molt per poder sortir a l’exterior i mostrar el meu producte, la meva música. Vaig presentar el meu projecte i de seguida em van assessorar. La Judit i el Dídac eren els joves que dinamitzaven La Nau i a ells els dec molta part de la meva sortida. D’aquí que vaig poder fer el meu primer concert a La Nau, a la sala de creació. Però també ells em van obrir el camí per poder entrar a coŀlaborar amb Ràdio Vilafranca.

Expliqui’m.
Per mi és una anècdota molt bonica i que sempre explico. Partint d’aquella expressió d’‘el no ja el tens’, vaig anar a la ràdio per presentar una de les cançons del meu CD Horizons, i en un moment de l’entrevista que em feia l’Àlex Santamaria li vaig dir que el meu somni seria poder fer un programa de ràdio. Va ser dit i fet. Em vaig quedar de pedra. I des de fa més d’un any faig un programa els dijous de 6 a 7 de la tarda en directe que es diu Teràpia electrònica, on presento música, parlem de notícies, presentem joves que fan música electrònica. He vist complert el meu somni.

DJ sí, DJ no. Tregui’m de dubtes.
Hi ha diferència entre les dues afirmacions. ‘DJ set’ o un ‘live set’. En un ‘live set’ jo tinc molts aparells amb els quals vaig posant sons i improvisant dintre d’un ‘set’ que tinc preestablert a l’ordinador. És com tocar el piano en directe amb molta improvisació. En aquest cas no actues com a DJ. I, en canvi un ‘DJ set’ és quan poses música a través d’una controladora de dos o quatre canals i allà sí que pots fer les teves mescles. Depèn del lloc faig una cosa o l’altra.

Com qualificaria la seva música?
De chill-out i molt melòdica, ja sigui amb veu, música de piano o sintetitzadors, però que en qualsevol moment també la pots ballar. També música orgànica, i ara darrerament potser tiro més cap al house més profund, que es diu deep house, i el melodic techno.

Què té d’especial la música electrònica?
Dependrà del gènere que escoltis. No és el mateix escoltar música hardcore que com la que jo escolto, que és més relaxada. Per mi és quan et venen les teves pròpies vivències. Un viatge al passat o al futur o potser simplement gaudir del moment. Amb la meva música busco transmetre els meus sentiments a través del que punxo i que aquests arribin a la gent que m’escolta. Vull que la meva música acabi transportant el meu públic a algun lloc.

Quins són els seus referents?
Són músics més independents i no tan coneguts. A mi, quan vaig començar, em va influenciar molt sobretot la música d’Emancipator (Douglas Appling), però m’agraden, Frame Works, Il·lo o Parra for cuva.

També et pot interessar

Comentaris