Per la corda es troba el ruc!

21/06/2024 - 09:43h

Pere Casanovas

Fons econòmiques independents situen el dèficit fiscal català actual a l’entorn dels 22.000 milions d’euros anuals (i ves que no siguin més). Molts diners, sens dubte, i any rere any! Però quants calés són 22.000.000.000 €? Per la gent normal, aquella que no entenem de grans números, no hi ha manera de fer entenedora aquesta estratosfèrica quantitat de milions. Si algú fos capaç de donar visibilitat a aquesta borratxada de diners, quedaríem garratibats. I també es faria palesa la solució de molts i molts problemes que els catalans patim cada dia.

M’estranya que aquesta qüestió que afecta a tothom, sigui del color que sigui, no s’hagi abordat mai amb tota la força política necessària. Amb rigor, seriositat i, si convé, amb la pressió al carrer que calgués, per fer evidents les desigualtats socials que genera. No val a dir que “yo soy español” i ja m’està bé com està! Perquè els milions de persones que viuen aquí i se senten espanyols també estan afectats de ple per aquest sistema recaptatori abusiu i desproporcionat, que fa que tots el serveis que depenen del Govern siguin deficitaris i no es puguin fer plans de futur.

Un cop s’ha vist que mai aconseguirem pactar un referèndum vinculant, ni tampoc aconseguir pacíficament la independència d’Espanya, potser és l’hora –de moment– de jugar en curt i exigir allò que és ben nostre. Els impostos generats per la notable activitat econòmica catalana els hem de recaptar nosaltres i després pagar la quota estatal que ens toqui per ser espanyols. Els bascos, no se sap per quins set sous, tenen una autonomia fiscal total. Recordem que si estirem el fil històric, Catalunya té (tenia) tants o més drets que Euskadi per alliberar-se fiscalment del jou espanyol. Però (per simplificar) la força de les armes del borbó ens ho va arrabassar fa segles.

No entenc encara com és que tots els partits polítics –de dretes o d’esquerres– no estudien i plantegen propostes serioses per posar fi a l’espoli fiscal actual. Afecta tothom, pensi com pensi! Està clar que si volem podem fixar fites molt més elevades i posar la independència a l’horitzó. Clar que ho podem fer! Però una cosa no va renyida amb l’altra. Tots aquells polítics que avui no tinguin aquest tema com a prioritari no mereixen ser els nostres governants! Per la corda es troba el ruc!

Si disposéssim d’aquests recursos –any rere any– no hi hauria restriccions sanitàries, ni manca d’aigua potable, ni problemes crònics amb rodalies, ni carreteres obsoletes, ni escoles en barracons, ni escassetat de residències per a la gent gran, ni manca d’habitatge protegit, etc., etc. No volem seguir amb els problemes crònics actuals que, governi qui governi, ens empobreixen i fan col·lapsar el nostre sistema de convivència.

Tothom sap que, a les nostres contrades, bull una brutal activitat econòmica generadora d’una riquesa, que és de justícia que es quedi aquí. No volem cap euro de fora, només els nostres i prou! És lícit poder somiar una Catalunya rica i plena, país modern, endreçat, espai de referència de l’Europa del sud?

També et pot interessar

Comentaris