“Tenir dues sales de cinema a Vilafranca és un luxe que no es pot deixar perdre”
Entrevistem la vilafranquina Teresa Sala que aquest dissabte serà nomenada Sòcia d’Honor de la Federació Catalana de Cineclubs.
Actualment exerceix de mestra d’anglès a infantil i primària al Col·legi Sant Josep de Vilafranca, serà nomenada Sòcia d’Honor de la Federació Catalana de Cineclubs, en un acte que tindrà lloc aquest dissabte en el transcurs del dinar de germanor que es farà a Cal Figarot coincidint amb la Trobada de Cineclubs que Vilafranca acull aquest cap de setmana. Sala va formar part de la junta de Cineclub Vilafranca entre el 2013 i el 2019 i actualment és una de les voluntàries més actives amb les quals compta l’entitat. Justament en aquella època li va tocar treballar molt perquè a la junta eren poques persones per molta feina, i recorda molt especialment quan havien de fer la tria de les pel·lícules que s’havien de projectar a la sala, una feina que, diu, “era molt xula”. A l’hora de triar les seves pel·lícules preferides, la llista és interminable: Breve encuentro, El sabor de las cerezas, La hija de Ryan, El hilo invisible, Langosta, Cría cuervos o Mamífera, entre moltes més.
Com porta això de ser nomenada Sòcia d’Honor de la Federació Catalana de Cineclubs?
Quan m’ho van dir, d’entrada la meva resposta va ser que no. Vaig pensar que segurament hi deu haver altres persones que s’ho mereixen tant o més que jo. Però quan em van explicar les raons de per què la junta de Cineclub Vilafranca m’havia escollit a mi els vaig agrair el gest, perquè al cap i a la fi per mi és tot un orgull.
D’on li ve la passió pel cinema?
De petita a casa els meus avis ja anaven a veure cine al Casal, on tenien la seva butaca. El meu pare va formar part de la primera junta de Cineclub amb el Cisco Olivella, i amb la meva germana gran anàvem a les sessions que llavors es feien al Majestic. M’encantaven els cinefòrums perquè descobries coses de la pel·lícula que potser a tu no t’havien cridat l’atenció. Després ja vaig continuar anant al Bogart i mai he deixat d’anar al cine.
Qui l’acaba convertint en una gran cinèfila és el seu pare?
Sí, totalment. Ell ens hi va iniciar i a casa es vivia molt intensament. Sempre vèiem tota la família plegats pel·lícules. Clàssics en blanc i negre, westerns, pel·lícules de misteri… Tot tipus de gèneres, perquè al meu pare li agradava de tot, menys les pel·lis de por.
I en un moment donat, entra a la junta de Cineclub Vilafranca per continuar aquella tasca que havia iniciat el seu pare.
A banda de viatjar i llegir, per mi el cinema ho és tot. Quan m’ho van proposar vaig pensar que havia d’aprofitar l’ocasió per formar part d’una entitat vinculada amb el que més m’agrada a mi, el cinema. El pare va estar molt content quan ho va saber. Va ser una etapa molt interessant de sis anys que personalment em va encantar, sobretot quan havíem de triar el cinema d’autor i el comercial per projectar a la Zazie. Una de les coses que més em va entusiasmar va ser conèixer actors i actrius, directors i directores. I també la Mostra de Curtmetratges que va iniciar Cineclub va ser molt interessant, perquè havíem de veure cada any potser 200 curts. Fer la tria era molt engrescador sobretot per aquell a qui li agrada el cinema.
Quantes vegades trepitja el cinema?
Com a mínim dos dies a la setmana. Potser ara hi vaig una mica menys perquè hi ha tantes coses, però en èpoques bones fins i tot tres.
Cal animar la gent perquè s’apropi a les sales de cinema.
La junta actual de Cineclub està treballant molt bé aquest tema. A banda de l’enorme feina que representa gestionar tota una programació de dues sales amb cinema comercial, d’autor i infantil, a més dels Continguts Alternatius amb òperes i concerts a la pantalla del Kubrick, es coordina amb entitats de la vila i festivals d’altres temàtiques, i també s’ha encetat un projecte molt engrescador com és l’educatiu a través de les escoles, amb què es preparen pel·lícules adaptades als alumnes des de primer de primària fins a batxillerat a través de sessions gratuïtes. És una bona manera d’animar els joves a consumir cinema.
Per què, anar al cinema és car?
Penso que no. Crec que les famílies haurien d’animar-se més a anar al cinema. És un esforç que val la pena. Ara es fan preus especials amb la beguda i les crispetes. S’intenta que sigui un preu adequat, però també hi ha el dia de l’espectador. Estan molt ajustats perquè les pel·lícules són cares de projectar i si són estrenes, encara més. Tenir dues sales a Vilafranca és un luxe que no es pot deixar perdre. Les institucions hi tenen un paper molt important i gràcies a elles el Kubrick tira endavant.
Quin és el seu gènere preferit?
A mi les pel·lícules del cinema clàssic m’atrapen i em transmeten una atmosfera especial. Estan fetes d’una altra manera i no sé per què, però m’agraden. M’agrada el drama, les de contingut social, i directores i directors com la Jane Champion, Yorgos Lanthimos, John Ford, Ken Loach, Aky Kaurismäki, James Ivory i Rodrigo Soroyogen. Els divendres no em perdo mai a La 2 el Versión española.
