Deconstrucció de l’home
Maite Colomer
Fa uns anys una coneguda em comentava: “A mi el meu marit m’ajuda a casa”, tot i argumentar-li que l’opció correcta era compartir, no ajudar…; tant l’home com la dona estaven lluny de voler corregir aquella situació.
Estem molt lluny encara d’aconseguir una igualtat de gènere: en moltes ocasions els salaris no són els mateixos si una feina la fa una dona o la fa un home; la majoria d’equips femenins segueixen essent entrenats per homes o no es veuen dones arbitrant equips masculins, i podríem seguir amb molts més exemples…
Tot i això, semblava que s’hagués anat evolucionant vers una major igualtat en diversos àmbits. Però, contràriament a aquesta percepció, en els últims anys, s’ha doblat el percentatge de nois d’entre 15 i 29 anys que consideren que les agressions masclistes són un invent de gènere. I, encara més preocupant, el mateix ha passat entre les noies.
La superació del masclisme és una responsabilitat col·lectiva, però també individual. Sovint atribuïm a la societat la responsabilitat de moltes situacions, quan, no ho oblidem, la societat està formada per tots nosaltres i tots i totes en tenim la nostra part de responsabilitat.
Recentment he sentit intervencions radiofòniques en què un tertulià exposava que tots els homes havien de sentir la seva part de responsabilitat per les manifestacions masclistes.
Comentant aquest tema a casa, em van informar que a Vilafranca hi ha un grup d’homes que es reuneixen periòdicament per parlar de la deconstrucció de l’home, intentant desempallegar-se de qualsevol tret masclista que puguin tenir. Vull agrair totes aquestes accions i també donar les gràcies a totes les dones que ja fa temps que lluiten per aconseguir aquests canvis en benefici de totes.