“Si un projecte de negoci no et surt bé en un o dos anys, tanca’l; no passa res”
Entrevistem Miquel Àngel Mora, emprenedor vilafranquí creador de diverses start-ups
Miquel Àngel Mora, valencià de 53 anys que viu a Vilafranca del Penedès des dels 16, és un emprenedor, cofundador d’empreses i inversor que va començar a crear negocis als 19 anys. No té cap carrera universitària, però essent autodidacte és un reconegut assessor a l’hora d’impulsar empreses vinculades a l’alta tecnologia. La seva especialitat és la direcció de projectes i metodologies àgils i management 3.0 i, entre d’altres, ha creat o cofundat al llarg de la seva trajectòria professional l’estudi de disseny i maquetació digital CATgràfic, els portals immobiliaris Yaencontre i Housfy i Tandenn, l’associació sense afany de lucre d’emprenedors i start-ups del Penedès i Garraf.
Aquest any 2023 ha creat la seva fins ara última start-up, AtheneaEDU, una eina d’inteŀligència artificial (IA) que “assisteix professors i alumnes per a un ensenyament més eficaç i personalitzat”, diu Mora.
Què volia ser de gran?
Treballar per mi, ser el meu ‘jefe’. El meu pare ja havia fet algun inici d’emprenedor i no li va sortir bé, però jo ja tenia aquest gen, diguem-ne, i amb el suport de casa ja ho vaig provar.
Ha ideat molts projectes. Sempre està pensant a crear alguna cosa?
No és que estigui fent un procés constant de buscar oportunitats, sinó que estàs receptiu. Tinc projectes al cap, però no pots estar fent-ne molts al mateix temps. Soc molt de començar-ne un, fer-lo créixer i el venc o trobem una altra persona que el porti millor que jo. Penso que soc molt bo i em moc bé en les etapes inicials dels projectes, quan hi ha molta incertesa i no saps com anirà. Després, quan l’empresa ja és molt gran, marxo.
Com ha après a ser emprenedor en tecnologies?
Amb formació i llegint llibres tècnics; sóc autodidacte. Vaig aprendre a crear start-ups, sobretot d’experiències, i he fracassat muntant-ne algunes; però sempre dic que he fracassat amb molt d’èxit.
No l’entenc…
Els meus fracassos acostumen a ser ràpids i barats, no m’arruïno. Si un projecte no t’ha sortit bé en un o dos anys, tanca i cap a una altra cosa; no passa res. El que passa és que has de fracassar de manera intel·ligent; és a dir, no pots fracassar sempre pel mateix que ja t’ha passat abans. Has d’aprendre dels fracassos i aplicar el que ja has vist que funciona.
Defineixi’m què és i per a què serveix una start-up.
A diferència de muntar un negoci com pot ser una perruqueria, és un model de creixement empresarial a escala molt gran i agressiu i, normalment, amb una base tecnològica. És un creixement amb el qual arribes a molta gent molt ràpidament. Has d’aconseguir, per exemple, arribar a tot un país en un any.
També deuen poder caure molt de pressa…
Exacte, i la teva habilitat és veure-ho a venir i analitzar el perquè per actuar sobre molts fonaments. Si no ets capaç de veure’n el motiu, tanca l’start-up.
Vostè també és inversor. Li costa decidir on apostar?
Sí, perquè parlem de persones que estan en una fase inicial d’un projecte i gairebé ni han facturat; has de tenir fe en aquesta gent. Tot i així, com que ja tinc experiència, m’ensumo on pot sortir bé. Estadísticament, de cada 10 inversions que fas, en 6 no funcionarà, però les 4 que et funcionen compensen la resta.
Em pot donar algun exemple que li indiqui que un negoci inicial no funcionarà?
Has de veure-hi un equip complementari i equilibrat i, si pot ser, amb algunes persones que ja tinguin bagatge, positiu o no, en emprenedoria. Si tres informàtics creen una empresa sense cap altre entès en negoci, vendes i màrqueting, no van enlloc. I després, cal veure si és el ‘momentum’ de crear-lo.
Què vol dir?
Adonar-se que si no existeix una cosa potser és el moment de crear-la tu. Airbnb va néixer en un moment de recessió als Estats Units i la gent deia que, per guanyar uns diners, acceptava posar un matalàs o deixar un dormitori de casa seva. En un altre moment, com voldries que jo posés una persona a dormir a casa?
Per a què serveix la nova start-up, Atheneaedu.ai?
M’agrada molt el món de l’educació, faig de formador d’emprenedors i en empreses, i vaig pensar que els professors voldrien saber si els alumnes agafen realment el coneixement. La inteŀligència artificial ajuda.
En quin sentit?
Pot analitzar les converses entre professor i alumne i, basant-nos en uns objectius d’aprenentatge, podem saber què ha entès exactament. I amb l’start-up es pot gaudir de converses divertides, per exemple, amb algun personatge històric. Per tant, és una eina que fa d’assistent per als formadors, als quals també facilita el disseny d’una experiència formativa, una classe o fins i tot un curs sencer. El professor va dient què vol i la IA ho facilita.
Posi-me’n un exemple.
Vull que els alumnes aprenguin sobre l’època i per què es van crear les piràmides; doncs la màquina et permet, posem per cas, ‘parlar’ amb gent de l’època que t’explica com es construïen, etcètera.
També ofereix l’start-up a empreses?
Sí, per a la creació de programes de formació dels professionals o per ampliar els seus coneixements. Vam poder aconseguir 120.000 euros d’inversió i la vam crear al setembre.
120.000 euros són molts o pocs diners per a això?
Permeten tenir els primers 5 o 6 mesos de vida i una de les tasques que tenim és aconseguir tancar per a aquest any que ve una segona ronda d’inversió de gairebé un milió d’euros.
Vostè va fundar Housfy i Yaencontre, empreses amb força renom. Ja no hi té res a veure?
M’agrada més mantenir un lligam encara que no estigui al dia a dia. De Housfy, que ja hem aconseguit més de 50 milions d’euros en finançament; d’StartSud o de XerpaValley, que va ser adquirida per BCombinator, en soc cofundador i encara soci; però, per exemple, Yaaencontre me la vaig vendre al Grup Godó.
