“El Museu Casteller de Catalunya és el museu de tots els castellers”
Entrevistem el vendellenc Pau Marcé, un dels coordinadors del Museu Casteller de Catalunya de Valls
Aquest vendrellenc de vint-i-set anys és un dels coordinadors del Museu Casteller de Valls, que aquest passat diumenge es va inaugurar a la capital de l’Alt Camp. Graduat en Història (UB) i en Gestió Cultural (UdG-UOC), actualment és vicepresident del Ball de Diables del Vendrell i també ha format part de la junta directiva i l’equip de pinyes dels Nens del Vendrell.
Nascut en un entorn familiar casteller, és la quarta generació que participa activament en aquesta tradició amb els de la camisa vermella. A casa seva, el pare, la mare i el germà han conviscut de sempre amb aquest fet. El vincle familiar, però, ve de més enrere, per part de mare, el besavi era el mític cap de colla dels Nens, Jan Julivert, i l’avi per part de pare, en Sisco Marcé, va ser crossa des dels anys seixanta.
Des de ben jove els museus han sigut una de les seves passions, anteriorment havia estat vinculat amb el Museu Pau Casals del Vendrell, on va poder viure’n el procés de transformació i reobertura. Ara, després d’una llarga espera, el Món Casteller.
Museu Casteller de Catalunya ja es pot visitar, de dimarts a diumenge, de 10 a 17 hores. Les entrades anticipades es poden adquirir al web https://museucasteller.cat.
Com va anar la jornada d’inauguració del museu?
La veritat és que va ser tot un èxit. Tots sabem que era un museu esperat de feia molts anys i la inauguració va ser la culminació d’uns primers mesos de rodatge.
Vostè ha acabat sent el coordinador del museu.
Ser un dels coordinadors del Museu Casteller és un dels reptes personals més complexos en els quals he pogut participar. Just a finals de juny, mentre finalitzava el màster, va sorgir-me’n l’oportunitat laboral i no vaig dubtar ni un segon a presentar-m’hi. Després de superar el procés selectiu, a principis de juliol vam començar a treballar fermament amb l’equip del Museu, conjuntament, la més que esperada obertura d’aquest equipament. M’agradaria destacar que és un privilegi treballar en un museu tan singular on conflueixen les meves principals passions, la història i els castells, i fer-ho en un entorn de treball amb un equip compromès d’onze persones, sota la direcció de la Míriam Mariné i amb la complicitat de la coordinadora Sara Roig.
Com s’ha distribuït la visita al Museu Casteller?
Intentem apropar els valors castellers a les persones que desconeixen aquesta tradició, i a la vegada fer reflexionar a tots els castellers i castelleres sobre l’evolució al llarg de la història i els elements que conformen el fet casteller. És un museu on tothom trobarà el seu espai.
A Valls, els castells es viuen amb molta passió. Ha estat complicat buscar un equilibri en la representativitat de les dues colles locals?
Entendre la dualitat vallenca és entendre l’origen dels castells i també que enlloc es viuen amb tanta passió. Des d’un punt de vista personal valoro molt positivament el que el museu pot comportar per a la ciutat de Valls. Aquest fet s’ha volgut destacar en la visita, on el visitant pot descobrir el perquè de la ubicació del Museu Casteller i, sobretot, que és el museu de tots els castellers.
Quins valors destacaria del món casteller més enllà dels tradicionals?
La transversalitat. Els castells són una cosa totalment transversal on tothom té cabuda i en cap cas ha de ser una cosa elitista ni excloent, i malauradament cal continuar treballant perquè esdevingui realitat. També cal trencar aquell mite que els castells cauen. I des del meu punt de vista molt personal, s’ha de continuar treballant per veure estructures cada vegada més segures.
Quin element o detall sorprèn més en la visita?
Personalment, crec que tot el que implica el món casteller. Per què no tot passa per fer castells sinó que cal tenir en compte tot el que hi ha al darrere seu, i no només quedar-nos simplement en l’actuació.
Què s’ha volgut destacar i quin missatge es vol que s’endugui el visitant del nou museu?
Amb la visita guiada el missatge que volem fer arribar és que la gent entengui l’evolució que ha tingut el fet casteller des dels seus orígens. Una tradició que fa més de dos-cents anys que dura i que de moment no té cap intenció de ser finita. Com ha evolucionat el fet i com en el fons no deixa de ser un reflex de la nostra societat. Compactar una visita en una hora era per nosaltres tot un repte i el que volem és que la gent percebi la dificultat que tenen els castells, indiferentment de la colla que els dugui a terme. Estem parlant de més d’un centenar de colles castelleres repartides arreu del territori i que una cosa que era tan local actualment s’ha estès arreu del país.
Quin és el castell que més li agrada?
Triar un castell sol no és una tasca gens fàcil, però si n’he de triar un, seria el pilar de set amb folre. És un castell que estèticament és el més esvelt, des del meu punt de vista personal, i a la vegada té una màgia especial molt lligada a la meva colla. Òbviament, també qualsevol gamma extra, per la dificultat afegida de moure un volum de gent tan gran o la seva complexitat tècnica. Però, per altra banda, penso que els castells de gamma alta de vuit són els grans tapats, perquè realment aconseguir una d’aquestes construccions s’està veient actualment el que costen.
Alguna anècdota de diumenge
El ritme frenètic de tot el dia. No m’esperava que durant l’actuació de Santa Úrsula tinguéssim visitants, sobretot estrangers que volien conèixer el que estaven veient a la plaça en aquell moment.
