“El nou Museu Pau Casals és més conceptual i ha potenciat el relat de la casa”

19/10/2023 - 19:09h

Entrevistem Núria Ballester, directora del Museu Pau Casals del Vendrell, amb motiu dels 50 anys de la mort del Mestre

Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i màster en Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia per la Universitat de Barcelona (UB), Núria Ballester compta amb una llarga experiència en els àmbits de la gestió, conservació, investigació i difusió del patrimoni, sobretot després de realitzar l’inventari de les coŀleccions i els fons documentals de Pau Casals i haver treballat a Washington amb la vídua del mestre, Marta Casals Istomin. Es va incorporar l’any 2001 a la Fundació Pau Casals, com a conservadora del Museu Pau Casals del Vendrell, i n’és la directora des del 2010.
La Viŀla Museu Pau Casals ha millorat molt amb la reforma i museïtzació inaugurades el juny del 2022…
La casa del Mestre a Sant Salvador va obrir com a museu el 1976, i el 2001 s’hi va fer una gran reforma arquitectònica, que és quan es van construir els tres edificis moderns –despatxos, administració i botiga, els serveis i la Sala Polivalent– i també en el vessant expositiu. Aleshores vam poder entrar al registre de museus de la Generalitat i créixer d’uns 6.000 visitants l’any als 20.000, a més de néixer el projecte educatiu amb activitats i visites guiades, i ens hem anat posicionant com a museu de referència al territori. Ara calia solucionar problemes de seguretat i un sistema de climatització obsolet i s’ha aprofitat per millorar-lo molt, sí.

Com s’ha pogut impulsar aquesta nova etapa?
Hi ha hagut dos temes molt importants: la declaració de la Viŀla Pau Casals com a bé cultural d’interès local per l’Ajuntament del Vendrell, el 2019, i la declaració per part de la Generalitat com a museu d’interès nacional, el 2020. El projecte ha estat finançat per la Generalitat de Catalunya, dins el projecte de rehabilitació arquitectònica i museogràfica PO FEDER de Catalunya 2014-2020 d’operacions en l’àmbit dels equipaments museístics, la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament del Vendrell.

Ara s’ha actuat a l’edifici central del museu, oi?
Sí, i també s’ha canviat el sistema de rec del jardí i arreglat tot el mirador. Hem fet una intervenció arquitectònica històrica per recuperar una mica més com era la casa original. Hi ha molta gent que ens diu que el museu sembla més gran, i així ho sembla només havent tret el fals sostre que es va coŀlocar el 2001. I també hi ha hagut un canvi espectacular a la galeria que dona a la platja, que recupera l’aspecte original, amb l’eliminació de les finestres i la coŀlocació d’un vidre de seguretat que et dona l’aspecte d’accedir directament a la platja. La visió és espectacular i ja només obrint la porta de la primera sala del museu veus el mar al fons.

O sigui, que es potencia l’essència de la casa on va viure Casals fins que va marxar a l’exili…
Exacte. I pel que fa a discurs museogràfic, abans era més biogràfic i ara es potencia el que és la casa; en tot moment saps en quina estança et trobes i veus l’evolució de la construcció del 1910 i l’ampliació que se’n va fer els anys 1932 i 1936. Evidentment, és un avantatge explicar qui va ser Pau Casals a casa seva. Avui els museus no són un simple espai, sinó un equipament viu, i has d’interactuar-hi i gaudir d’activitats i serveis. És clar que si només ensenyéssim la casa no tindria l’atractiu que té ara. A l’anterior museu, la casa en si quedava una mica oblidada.

Quins aspectes han volgut destacar de la llarga trajectòria del Mestre?
Presentem el personatge com a músic total no només com a intèrpret, sinó com a compositor, director, mestre i músic compromès. A la primera part expliquem el músic amb el seu descobriment del violoncel, la carbasseta, els primers concerts; després hi ha una taula interactiva al menjador on pots navegar per totes les seves facetes, a la sala de la música hi ha un audiovisual de nova creació, a la Sala del Vigatà també potenciem els audiovisuals interactius i expliquem tota la col·lecció d’art de Pau Casals per mitjà d’interactius, perquè per espai només la podem tenir exposada en un 20%; després hi ha la faceta de músic compromès, amb el silenci musical, el seu compromís social, la lluita per la pau i, finalment, hi ha una sala que connecta el llegat de Pau Casals amb l’avui.

Per exemple?
A internet i al web de la Fundació Pau Casals ja pots trobar la seva biografia. Aquí busquem connectar el llegat amb l’actualitat i s’hi veuen camps de refugiats, la guerra d’Ucraïna, etcètera. El seu llegat compromès amb la pau és, malauradament, plenament vigent. És un missatge amb el qual volem que marxi el visitant, en el sentit de mostrar el que va fer Pau Casals i pel que va lluitar; i és el que reivindiquem.

Han guanyat visitants arran de l’última reforma del museu?
Sobretot hem notat molt un canvi en la seva tipologia. Continuen venint moltes escoles i grups, és evident, però ara ens visita molt més el visitant individual. Amb la pandèmia es van notar uns canvis en els hàbits de la gent. Els principals són els nacionals, bàsicament català i després l’espanyol. Quant a nombre, no hi ha hagut el salt lògic que hi va haver amb l’obertura del museu el 2001, però estem entre els 24.000 i 25.000 visitants a l’any.

Amb més audiovisuals i informació interactiva, la visita al museu s’allarga respecte de com era fins el 2021?
Sí, perquè hi ha més informació i el visitant té més opcions d’ampliar coneixements i de consulta. Abans la mitjana d’una visita era d’uns tres quarts d’hora i ara pot arribar a l’hora i mitja. Els interactius reforcen el discurs del Museu i han estat un èxit en la nova museografia. El que té més interacció és el ‘timeline’ que tenim al final del Museu, on es pot recórrer la vida de Pau Casals a través d’una línia del temps, un element que complementa la visita en format més cronològic, donat que ara el museu és més conceptual.

Deuen continuar tenint visites guiades, per exemple, oi?
Sí, per a escoles i grups. A més, fem visites teatralitzades, concerts, etcètera. I aquest cap de setmana, pels 50 anys de la mort de Pau Casals, farem com és habitual jornades de portes obertes amb alguna visita teatralitzada.

Sembla que Pau Casals guardava un munt de documentació…
Era molt metòdic i sí, el seu llegat conté un fons amb més de 10.000 imatges i més de 50.000 cartes de gent de tot el món amb qui es va relacionar, des de músics fins a polítics, gent anònima i molt exiliats. És extraordinari i dels fons personals més importants que es guarden a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Pensa que en l’època més activa, del 1900 al 1929, feia uns 250 concerts a l’any. Impressionant! Conservem molta documentació de programes de concerts, les agendes i de la seva vida professional i realment podem afirmar que Casals va ser una ‘rock star’ del seu temps.

També et pot interessar

Comentaris