“El ball és jugar més amb la musicalitat,el passeig i la creativitat”
Entrevistem Dani Morillo, un vendrellenc que va passar d’informàtic a ser un dels primers en impartir classes de lindyhop i swing al Penedès
La carrera d’aquest vendrellenc, ara establert a Santa Maria de Palautordera (Montseny), va fer un gir de 180 graus quan un dia va decidir deixar la carrera d’Enginyeria Informàtica i tota la part de ciències que no l’omplien per acabar anant a parar per hobby al món de les danses, que amb el pas del temps ha anar perfeccionant. Swing, claqué, jazz contemporani, dansa irlandesa, percussió corporal, entre d’altres, el van omplir tant que s’hi va entregar en cos i ànima. L’any 2015 va ser un dels impulsors d’introduir el swing al Baix Penedès impartint classes. Va passar per Vilafranca, Cubelles, Begues, Molins de Rei i Barcelona. Es defineix com a més partidari d’aquella dansa que connecta des de la pròpia escolta del cos i l’estat emocional. En definitiva, des de l’espiritualitat amb el moviment i la ment i donar-hi així més profunditat. Justament després de vuit anys donant classes de swing es rebeŀla i trenca amb la pedagogia establerta d’aquest ball i opta més pel gaudi descobrint els motors interns d’un mateix. Ara, el proper dissabte 7 d’octubre engega un quadrimestre de cursos de lindyhop i swingsolo amb altres professores al Casino de Vilafranca. Més info a @penedesswing.
Quan comença a generar interès el lindy hop al Penedès?
Recordo com, ara fa vuit anys aproximadament a través del Jazzclub Vilafranca, el Xavi Fernández i la Lídia Bosch van venir al Vendrell a classes meves i va ser a través d’aquesta connexió que vaig anar a parar a fer classes també a Vilafranca. Van ser els inicis al Penedès, que jo recordi.
Quin és el significat de lindy hop?
La gent confon molt el lindy hop amb el swing. El swing és un concepte que abraça moltes idees, però la més típica és la música swing, que en anglès vol dir gronxar o balancejar. Fa referència a aquest moviment que et provoca aquesta música. En canvi, el lindy hop és un estil de ball, una de les maneres de ballar la música swing. És un dels balls més estesos dins de la música swing, que va néixer a la sala Savoy, a Harlem, els anys vint. Una sala on anaven a tocar bandes a l’estil d’Ella Fitzgerald o Louis Amstrong. Un lloc on blancs i negres anaven a ballar I jugar per desfogar-se del seu dia a dia.
Els passos d’aquest ball estan molt marcats?
Depèn de com ens ho mirem. Hi ha gent més purista i, en canvi, n’hi ha d’altres més experimentals. Tot estil de dansa té uns passos predefinits i que el caracteritzen. Des de la meva perspectiva, quan una dansa et porta una estructura de passos t’està oferint una proposta perquè tu la integris i a partir d’allà et moguis com el teu cos et demani.
Què vol dir això?
Doncs que si agafo els passos del swing i reprodueixo exactament com em diuen, d’alguna manera perdo la meva essència. És cert que al principi ens aprenem uns passos específics per entrar a les arrels del swing, però a partir d’aquí podem improvisar i jugar amb coses que potser no s’han ballat mai, però dins del marc que et proporciona la sensació del lindy hop.
Quant de temps es tarda per poder ballar de manera correcta?
Amb la pedagogia més predominant fins ara, que es centra molt en les figures, potser el 5% de les persones es sentien capaces de ballar en els balls socials després d’un primer trimestre. Després d’aplicar totes aquestes dinàmiques i nou enfoc, quasi el 90% dels alumnes els primers mesos ja poden estar “jugant” a la pista de ball.
Podríem dir que és molt semblant a ballar rock?
Pot arribar a recordar-lo perquè no deixa de tenir la mateixa arrel. Al final el rock&roll és una manera de ballar swing també, però en essència els cossos es mouen diferent.
En el lindy hop hi ha la figura del líder i del follower.
Com passa en la gran majoria de balls en parella, sempre hi ha una persona que porta més el rol de decidir cap on portar l’energia del que s’està coent en la parella. Però ens hem adonat que el fet que hi hagi persones que porten anys ballant swing i només han fet de líder o només de follower crea una dificultat d’empatia amb la parella. Ens resulta molt més enriquidor quan la persona que fa de leader sap fer de follower i viceversa.
Escoltar la música és de gran importància per acompanyar el ball?
És essencial. La música és un idioma, un llenguatge, i per tant, a mesura que jo em familiaritzo amb el swing a poc a poc vaig discernint estructures, dinàmiques, i fa que aquesta música m’inspiri moltes més coses que si no l’he escoltat mai. Amb el temps acabes percebent petits detalls de la cançó i dinàmiques que abans per a tu eren invisibles, i et dona una capacitat de jugar amb la parella molt gran.
Què li diria a la gent que encara no s’hi ha atrevit?
Si hi ha gent que li pica la curiositat però no s’hi atreveix, jo els convido a provar-ho. Sobretot perquè és d’aquelles coses que no pots deixar passar el tren. A la vida cal experimentar.
