Oferta i demanda, tendències nocives
Jordi Parellada
Enguany, per qüestions relacionades amb la meva feina, he hagut de col·laborar en determinats processos de selecció de persones per cobrir perfils d’alt nivell en l’àmbit tecnològic per a terceres empreses, degut a la meva participació directa o indirectament en projectes amb elles.
M’he trobat en una situació que podria anomenar desafortunada des de les dues posicions oposades: la de la persona candidata al lloc de treball ofert i la de l’empresa que publica la demanda d’aquesta posició.
Falsedats o enganys?
En ambdós casos m’he trobat amb falsedats o enganys d’una mena o d’una altra i amb actituds oposades però similars.
M’explico. Comencem per l’empresa.
La problemàtica de l’empresa
Coneixent la problemàtica de l’empresa la meva tasca comença per la recomanació dels diversos perfils tecnològics per cobrir les mancances. El projecte exigeix unes característiques, coneixements i actituds que en el mercat tenen uns salaris importants.
L’empresa reconeix que han de cobrir les posicions recomanades, però la seva primera reacció és posar un límit del que volen pagar. Evidentment qualsevol empresa pot posar un topall del cost que vol assumir, però ha d’estar d’acord amb el grau o nivell d’expertesa sol·licitat. És molt difícil reunir les tres condicions: bo, bonic i barat. En aquest cas el perfil buscat és de nivell executiu i la limitació que fixa l’empresa és un 40% inferior al preu de mercat. Llavors, com es pot trobar l’encaix? Complex, no?
Ara anem a l’altra banda de la contractació.
Candidatures
Una empresa de selecció de perfils alts (de headhunting, en diuen els anglesos) em passa la preselecció de candidats que han fet i me’n demana l’opinió i de fer-los una entrevista per confirmar, si cal. Després de revisar els diversos currículums dels candidats i comprovar que hi poden encaixar (alguns ja els descarto directament) passo a fer les entrevistes. I aquí, altre cop, la sorpresa. La majoria (no tots els casos) indiquen coneixements per sobre dels que realment tenen, i a l’entrevista els enganxes quan especifiquen eines, aplicacions o aptituds de les quals només coneixen el nom o saben “de què va”, de manera que observo, doncs, que el seu CV està “inflat”.
Per tant, els candidats falsegen informació i els demandants sol·liciten el màxim però limitant el cost del recurs.
Dilema
Davant d’aquest dilema, què faig, doncs?
Puc tancar els ulls i recomanar un perfil que no s’ajusta a la posició però que s’adapta al límit de preu de l’empresa sol·licitant (per sota del preu de mercat) o, en canvi, rebutjar els candidats que no reuneixen les condicions, a l’espera de trobar algun candidat que “necessiti” acceptar el preu?
És una situació, malauradament, força freqüent segons les empreses de selecció i que es reprodueix a diferents sectors i posicions: tothom, candidats i contractants, ofereixen menys i exigeixen més.