El valor del temps

Jordi Parellada

Aprofitant l’estada d’uns dies a França amb l’intercanvi anual de l’agermanament dels municipis d’Avinyonet i Béruges (prop de Poitiers), entremig d’un descans d’activitats, llegia un article sobre el valor del temps.

L’article parlava del significat que podem associar a un interval concret de temps i ho plantejava amb preguntes que un mateix s’ha de respondre relacionades amb l’experiència individual viscuda.

Ho feia de la següent manera.

Si no saps quin és el valor d’1 segon, fes-li la pregunta a una persona que hagi patit un accident.

Si no saps quin és el valor d’1 minut, fes-li la pregunta a una persona que hagi perdut un tren en un viatge (-no vull entrar en els comentaris sobre rodalies, R4, etc. Això millor a les xarxes).

Si no saps quin és el valor d’1 hora, fes-li la pregunta a una persona que hagi hagut d’esperar-ne a una altra durant tota aquesta estona.

Si no saps quin és el valor d’1 dia, fes-li la pregunta a una persona que hagi estat 24 hores sense la possibilitat de menjar res.

Si no saps quin és el valor d’1 setmana, fes-li la pregunta a una persona que hagi hagut d’ingressar per qualsevol manca de salut a l’hospital.

Si no saps quin és el valor d’1 mes, fes-li la pregunta a una persona que hagi perdut la feina i pugui obtenir el seu sou al final.

I afegeixo, si no saps quin és el valor d’1 any, fes-li la pregunta a una persona que, per qualsevol motiu, hagi estat separada durant aquest temps d’una persona estimada.

A banda de l’article que permet reflexionar sobre les diferents extensions de temps, la trobada amb els nostres veïns del nord s’ha pogut reprendre després de la pandèmia i, malauradament, hem trobat a faltar algunes cares. I és que, un cop superada la majoria d’edat d’aquestes trobades, és fàcil entendre que s’han establert profunds llaços d’amistat (amb els d’allà i amb els d’aquí) i que aquestes persones, podríem dir, formen part de l’extensió de la nostra família a l’estranger.

La concentració de les activitats durant els tres llargs dies d’intercanvi han intensificat aquests llaços i malgrat sigui un període curt, tenim la dosi per a tot un any!

I ara comença la feina de l’associació d’aquí per pensar i preparar les activitats a dur a terme durant la seva estada de l’any proper a les nostres cases.

Ah!, finalment, el llarg trajecte amb autocar (val la pena dir-ho, de la família Vendrell), molt agradable i divertit.