Reivindicar

Maria Torra

Som al segle de les dones i ens hem capbussat per arribar a molts dels objectius que reivindiquem des d’en fa dos. Al 15è aniversari de Dones d’Empresa de la Federació d’Empresaris del Gran Penedès no hi podia faltar una convidada especial com la Marina Rossell. Tot costa a la vida, però a les dones ens costa una mica xica pica més, va dir, i ens va inundar de dones referents que la van influir a compondre part de les seves cançons. La Maria Mercè Marçal, gran poeta, a qui va musicar i fer cançons escrites pel moviment feminista, com la ‘Cançó de la sort‘ que diu: “Lluna, moneda de coure a l’aire, porta’ns fortuna entre les dotze i la una!… a l’aire porta’ns fortuna… “. De llargues xerrades amb Maria Aurèlia Capmany sobre la visió del món i de les dones en van fer la cançó irònica: “Soc una dona, ja ho veus, una dona. Soc una dona, ja deus haver clissat…”. Avergonyida de l’oblit que van patir dones que van donar la vida per defensar la nostra cultura com la Neus Català, va tenir moments tensos per la trista actualitat. Pel paper rellevant de les dones a la història va cantar la cançó que cantaven les dones del nord d’Itàlia treballant de sol a sol als camps d’arròs, explotades pel patrone: ‘Bella ciao‘, o sigui ‘Hola, bonica’. Els partisans italians se la van fer seva i va ser l’himne de la resistència contra Mussolini. Diu: “M’he alçat ben d’hora, de matinada, O bella ciao, bella ciao, bella ciao, ciao, ciao, m’he alçat ben d’hora, de matinada, i m’he topat amb l’enemic, Porta’m on vagis, tu partisana…” i explica el que elles vivien. Per acabar, va convidar les presents a reivindicar la Llei de Mecenatge en pro de la cultura, la ciència i la investigació.