Sa monja l’encén i es frare l’apaga.
Pere Casanovas
Davant el mirall, a vegades ens fem trampes al solitari i volem veure reflectida la imatge més favorable que tenim de nosaltres mateixos: aquella en què es veu una persona esplèndida, jove, eixerida, en plena forma, que s’anava a menjar el món, just ara no fa tants anys. Però el temps no passa en va i són els amics i les amigues qui s’encarreguen de recordar-nos que la nostra imatge ja no és aquella que guardem al bagul dels records secrets. Qui té un amic o una amiga de la mateixa edat té un mirall sincer que retorna imatges crues, sense interferències, reals com la vida mateixa. La cadència impertorbable del dia a dia i els anys que s’escolen sense remei posa cadascú al seu lloc, sense necessitat de prendre grans decisions. Tot ve rodat! Els obstacles del camí s’obliden quan s’han superat. Ah!, era així de senzill, això tan complicat de viure? Quan passo uns dies a la capital, a manca de la feina física que m’omple els dies del Penedès, tinc tendència a la introspecció. Passejo, camino, faig el badoc pels carrers i bulevards, sempre acompanyat del meu estimat quisso: ja sabeu, en Ross. La ciutat, totes les ciutats, són també com una gran panoràmica dels temps que corren. Anem al cinema perquè ens expliquin històries reals o inversemblants, però si obrim els ulls, pels carrers de la capital s’hi veu de tot. Allò que agrada i allò que repel·leix. La placidesa de la gent que passeja tranquil·la, sense cap objectiu. La policia fent el gandul, patrullant des de dins els cotxes: vinga, tots a peu! Gargots maldestres brutejant totes les cantonades. ¿Per què els agrada tant, a tota aquesta cort de poetes del no res, això d’empastifar d’excrements literaris les parets i els mobles de la ciutat? ¿Per què tenim lleis tan laxes que protegeixen aquesta colla de gamarussos? Fins i tot en Basquiat renegaria de vosaltres. Pallussos! Escribes del detritus! Escopiu, com en Salvat, a la closca pelada dels cretins! Rambla Catalunya avall, però, cap al migdia, s’hi troben tot de senyores interessants, elegants, ocioses, relaxades, operades, maquillades, ulleres Gucci, bossa Prada, essència Loewe, mòbil de disseny caríssim. Carregades de botox, liftings, peelings i targetes MasterCard. Ara mateix van camí del massatgista, que els hidratarà la pell amb àcids hialurònics i eliminarà arrugues, suors, taques i personalitat. Després del massatge aniran a comprar alguna coseta a les botigues de luxe amb guarda de seguretat a la porta, com si fos un banc. Mentre elles gasten a mans plenes, el seu estimat homenot guanya fortunes amb negocis obscurs. Barcelona, cap i casal de Catalunya, microunivers global! Aviat donaran un premi al que trobi un indígena parlant català!
