L’aigua que no tenim
Jordi Parellada
No recordo si ho he llegit en algun article o llibre, si ho he vist en alguna sèrie o pel·lícula, o potser és fruit d’un somni, però s’hi feia un comentari sobre l’escassetat de l’aigua que patirem en el futur. De si serà el bé més preuat i esdevindrà un producte de luxe només assequible per als rics.
Bé, de fet això no és el futur: en alguns països del món, sobretot els més càlids i els més poblats, tenen greus problemes amb l’aigua, neta, clara i saludable.
I ara que fa dos anys –o més– que estem immersos en una sequera pregona i malauradament no es preveuen gaire canvis –o això ens anuncien els meteoròlegs–, el problema de l’aigua, potable sobretot, apareix a tots els mitjans i converses.
Els que som més sensibles a aquestes notícies, ja fa temps que ens preocupa, i se’n culpa el canvi o emergència climàtica –o no. El cert és que, en alguns indrets del món, tan aviat es produeixen sequeres i vents que ho assequen i desertitzen tot, com es produeixen inundacions per pluges exagerades que fan créixer rius, generen esllavissades i desemboquen al mar sense poder aprofitar-la.
Per tant, potser ja van sent hora de prendre’n més consciència –pel que fa a la societat, vull dir, tot i saber que és difícil– i començar a actuar tractant-la com a bé escàs.
Com a principals subministradors de la riquesa d’aquest país (em refereixo als impostos amb els quals omplim les arques públiques, no us n’oblidéssiu!) potser cal actuar i subvencionar canvis en tipus de reg, reparar infraestructures –sembla que a causa del mal estat de les canalitzacions d’aigua potable se’n perd fins a un 22%–, començar a utilitzar alguna dessalinitzadora o potabilitzadora, reduir-ne el consum generalitzat (piscines privades, camps de golf, de futbol, etc.), i canviar els nostres propis models d’ús i consum, reciclant, recuperant i reaprofitant.
Els arquitectes haurien de preveure a les cases algun sistema per canalitzar el retorn o recirculació de l’aigua que surt freda just abans de prendre una dutxa –suposant que es prengui una dutxa calenta, clar. A casa fa anys que la posem en una galleda i l’aprofitem per al vàter, per fregar, etc.
Com he dit abans, sé que és difícil conscienciar a tothom, però de l’aigua en depenem tots els éssers vius –rics i pobres– i la nostra agricultura i alimentació.
No ho deixem en mans de quatre rics, ni que sigui un somni.