Parlem de la dona
Maria Torra
Ningú dubta de que la meitat de la població té els mateixos drets i obligacions que l’altra meitat. Parlem de la dona. Tenim dones referents al capdavant de les principals institucions econòmiques internacionals, com Ursula von der Leyen a la Comissió Europea, Christine Lagarde al Banc Central Europeu, Kristalina Georgieva al Fons Monetari Internacional o Ngozi Okonjo-Iweala a l’Organització Mundial del Comerç, tot i així, aquestes institucions segueixen sent masculinitzades. A Catalunya, només el 12% de les empreses subjectes a la Llei d’Igualtat tenen un 40% de dones en el consell d’administració. És una evidència que les dones estan infrarepresentades en el món de l’economia i l’empresa, com en altres àmbits. Hi ha tres raons justificables per incorporar més dones en llocs de comandament: 1. Gestionen millor les crisis. 2. Tenen interessos diferents i complementaris als dels homes en la investigació, el món laboral, el gènere, la família, l’educació, la salut, els serveis públics i la gestió dels reptes climàtic, tecnològic-laboral i demogràfic. 3. Gestionen per reduir desigualtats i augmentar el benestar de la població. Al nostre estimat Penedès hi ha un col·lectiu a l’ombra, el de les dones viticultores, que ha tret a la llum el llibre Converses a peu de vinya. És l’exemple de 50 dones pageses de les quals, dirigint empreses agrícoles, en desconeixíem moltes. En un món d’hereus, on quatre germanes, contra pronòstic, remuntaren la vinya després de la fil·loxera, la dona ha estat transparent fins ara. Per a la igualtat d’oportunitats, tenir referents perquè les nenes s’emmirallin és un deure de la nostra societat. Gràcies, Maria Rosa Ferré, per la teva generositat.
