Un cas més de bullying
Maite Colomer
Aquests dies hem sentit parlar molt de bullying, perquè malauradament ha desencadenat el suïcidi o intent de suididi de persones joves, i, donada la gravetat, ha estat notícia.
En el meu vessant professional, he vist algun cas en què la víctima no volia desemmascarar els seus agressors, amb la creença que les conseqüències encara serien més greus. La seva família també vivia una tortura en sospitar problemes d’aquest tipus sense poder solucionar-ho.
En el vessant personal també he estat testimoni de les greus repercussions que el bullying té, no només en la víctima sinó també per a tota la família.
Una situació de bullying hi ha molts actors que la fan possible:
Un agressor amb manca d’empatia que demostra inestabilitat emocional, però podrà seguir fent la seva vida amb plena normalitat i, potser, fins i tot, es sentirà més fort, ja que aconseguirà personalitats dèbils que el venerin.
Personalitats dèbils que, amb por de convertir-se en víctimes, s’afegiran a la complicitat dels agressors.
La víctima de les agressions continuades, que les viu amb solitud, amb el pensament que l’origen es troba en ella mateixa (en tots els casos els agressors tenen la gran capacitat de fer sentir la víctima com a culpable). Aquesta víctima necessitarà tota la seva força i la de la seva família per poder sobreviure.
El bullying és molt més habitual del que esmenten les estadístiques. Només la persistència en la sensibilitat d’educadors i professionals vers aquesta problemàtica i la dotació amb recursos pot ajudar a reduir aquestes situacions.
I la meva felicitació a totes les víctimes de bullying que han estat capaces de superar aquesta situació. De segur que deuen haver elaborat eines personals que els faran més forts davant les dificultats que la vida els presentarà.