“La Nau vol ser un espai de referència per als joves i que respongui a les seves necessitats”
Entrevistem Núria Albornà la responsable de l’Espai Jove La Nau de Vilafranca
Aquesta granadenca psicòloga de formació anteriorment havia treballat en l’àmbit de la salut mental. Fa setze anys que treballa al Servei de Joventut, primer amb el programa PIDCES (Programa d’Informació i Dinamització als Centres d’Educació Secundària), que va estar portant durant uns tretze anys, fins que va arribar el projecte de l’Espai Jove. Albornà és tècnica de Joventut i desenvolupa les tasques de responsable de l’equipament juvenil La Nau des de la inauguració, ara fa quatre anys.
Quin va ser l’objectiu principal de crear La Nau, l’Espai Jove de Vilafranca?
L’objectiu és crear un espai de referència per als joves que doni resposta a les seves necessitats i interessos. Des que va tancar l’Etcètera, l’anterior equipament juvenil de Vilafranca, l’any 2004, vam estar molts anys orfes. El 2015 es fa una aposta política per tirar-lo endavant aprofitant que el Mercat de la Pelegrina havia tancat portes, i finalment s’inaugura el 2019. Hem hagut de fer molta pedagogia sobre què és un espai jove i tot el que s’hi pot fer.
Aquests dies l’espai ha celebrat els 4 anys. Quin balanç en fa des de la seva posició com a responsable de l’equipament?
Han estat quatre anys intensos. D’arrencada, de posada en funcionament i amb una pandèmia pel mig. Quatre anys de construir un projecte que vam haver de dotar de serveis especialitzats a la joventut, alguns dels quals ja han començat a posar-se en marxa i d’altres encara no. Hem de pensar que és un equipament molt gran, amb mil metres quadrats, i cal anar de manera progressiva. Tot requereix un recorregut que no es fa d’un dia per l’altre. El balanç ha sigut de no parar i anar creixent tot i la pandèmia.
El jovent de Vilafranca sap que existeix un espai jove?
Jo, ara mateix, després de 4 anys penso que la gent sap que existeix aquest espai i que és un equipament municipal, el que no sé si tothom sap és què s’hi fa o per a què serveix. Encara hi ha persones que entren i pregunten. Fins i tot gent del barri. Hem fet molta tasca de donar a conèixer el servei de La Nau, sobretot el primer any, quan vam obrir portes, que ens vam dedicar a fer visites guiades als instituts, a joves, a coŀlectius juvenils, portes obertes, tasca que la seguim fent.
Quines són les tasques que s’hi fan durant la setmana?
Ara mateix en el dia a dia tenim l’espai de trobada, l’espai central de l’equipament de socialització, un dels serveis que té més flux d’usuaris a les tardes; l’espai lliure, amb diferents serveis i on poden venir a fer deures; un espai d’estudi; un punt d’intercanvi de llibres; un espai amb jocs de taula; tenim la wifi gratuïta. A banda, hi ha els espais especialitzats com la sala de moviment, els bucs d’assaig musical o la sala de creació; són usos propis que cedim per als joves. I després hi ha la nostra programació pròpia, que anem variant cada trimestre amb tallers, activitats formatives, concerts, activitats culturals. A banda, tenim projectes com la xarxa de joves creadors, del qual pengen altres serveis com les residències artístiques que fan una estada d’un determinat temps per fer un projecte artístic. Un dels objectius en aquest sentit és que neixin projectes i que la llavor sorgeixi d’aquí.
Els bucs de gravació són un dels grans reclams?
A la diagnosi de la fase prèvia d’obertura de l’equipament era el més demanat juntament amb l’espai de creació. Cobreixen una necessitat especialment en la franja jove i en el moment que es van equipar han estat un dels gran reclams. Ens agradaria poder ampliar l’horari i ho tenim pendent com un projecte de futur que veiem necessari.
Quin és l’horari d’obertura de la Nau?
De 17 a 21 h, de dilluns a divendres, i els matins dels dissabtes de 10 a 14 h. És l’horari de funcionament, però això no vol dir que no fem res fora d’aquest horari. Als matins també hi ha moviment de gent que són usos concertats. A més, durant els períodes de vacances, Setmana Santa, Nadal i estiu s’amplia l’horari.
Què busquen els joves quan venen a La Nau?
Quan parlem de jove estem parlant dels 13 fins als 30 anys. És una etapa tan diversa que és difícil dir el jove què ve a buscar. El jove dels 13 no té res a veure amb el dels 15 ni amb el de 18 i dins de cada franja hi ha molta diversitat. Ara, grans tendències durant aquests quatre anys, doncs per exemple l’espai de trobada l’utilitza més un perfil de jove adolescent que està estudiant a l’institut, que busca un espai propi a les tardes. La reserva d’espais, els bucs d’assaig o les residències seria més per a un perfil més autònom que ja té uns interessos concrets.
La ubicació de l’espai apartat del centre crea discrepàncies?
Quan vam fer el disseny d’espais els mateixos joves ens ho deien, que el fet de no estar al centre de Vilafranca per a ells és una limitació. Quan no estàs al centre deixes d’estar visible i per això un dels reclams és anar fent activitats ganxo, que potser si estiguéssim al centre no ens caldrien. Cosa que també ens demostra que quan el jove ve és perquè vol venir, perquè hi ha un interès, i això és un potencial.
A l’entrada hi ha una bústia de suggeriments. Quins són els més recurrents?
Varia molt en funció de l’edat del jove. Al final el jove es mou pels seus interessos i qui li agrada la dansa et dirà que vol fer dansa i qui li agrada el cinema voldrà cinema. Observem molta diversitat, però el jove adolescent busca un espai còmode i confortable on s’hi trobi a gust i passin coses xules. Busquem que el jove que entri a La Nau digui que s’hi sent a gust i que vol tornar.
La pandèmia va castigar el col·lectiu dels joves. Creu que això s’està revertint?
El balanç d’aquest curs ja fa la sensació que hem tornat a la normalitat. Durant el 2022 encara ens ha costat arribar a les xifres del 2019, però penso que el 2023, pel que fa a dades d’usuaris, superarem les del primer any, però la pandèmia ha deixat seqüeles no només als joves sinó a la societat en general. Estem parlant que el jove adolescent té una necessitat bàsica de socialitzar-se en aquestes etapes i precisament la pandèmia l’hi ha pres. Això té conseqüències, evidentment. Els joves s’ho pensen molt per anar físicament a un espai, els seus costums passen molt per l’àmbit digital i ho hem de saber veure com una oportunitat i una manera de treballar amb ells. El nostre objectiu és apropar-nos a ells, estar al seu costat, saber-los escoltar i parlar amb ells.
Quins reptes de futur es marca l’equipament?
Un dels que hem de continuar fent és que tots els joves coneguin La Nau i que tinguin la curiositat de trepitjar-la. No hem de deixar de treballar per arribar a aquest objectiu i alhora seguir millorant l’equipament, perquè tenim serveis que encara hem de desplegar com el projecte de la cuina; el pati, que el volem adequar per poder treure’n més profit, i l’espai tecnològic. Volem acabar sent un referent en tota la vessant tecnològica també.
