“‘Sira’ parla d’aquelles dones que han hagut d’escollir entre la vida personal i la laboral”
Entrevistem l’actriu granadenca Gisela Guitart Font, guionista i protagonista del curtmetratge ‘Sira’
Graduada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona, aquesta granadenca de soca-rel té un diploma d’Extensió Universitària de Sommelier del CETT i un postgrau d’Interpretació en Cinema i Televisió d’El Timbal: centre de formació i creació escènica. Ha fet d’actriu en diverses obres de teatre, entre elles CORtradiccions, inclosa en la programació de la XXV Mostra de Teatre de Barcelona; El Monstre de Colors, de la Cia. Tutatis; Christmas Tales of Terror, estrenada al Prague Fringe Festival; Amor³ – Shakespeare al cap, amb la companyia Fac-òF, i Variacions al TNC, sota la direcció de Jade Maignan. El darrer treball teatral ha estat Divina de la mort, també al Maldà. Dins el món audiovisual, Gisela Guitart ha participat com a actriu en diferents curtmetratges com Por Madrid, d’Ana Moragriega; Aprehendre, de Maria Burgués, i Avisa quan arribis, d’Irene Margalef. També ha participat en la sèrie Com si fos ahir, de TV3. El seu darrer treball audiovisual ha estat el curtmetratge Sira, del qual ha fet la idea original, el guió i el paper d’actriu principal.
Com sorgeix la idea del curmetratge Sira?
Tot comença al festival de cinema de la Cerdanya, a l’estiu, on s’organitza un laboratori de creació audiovisual. Per grups havíem de crear un curtmetratge. En el meu grup érem sis persones i el resultat va ser molt bo i la sintonia també. Llavors va ser quan aquest grup vam decidir continuar treballant junts. Aquell curt, titulat Aprehen- dre, el vam gravar a l’estany de Malniu i així va néixer Malniu Films. Va ser llavors quan vaig plantejar la idea de fer un curt sobre la dona i el món del vi, que al cap de dos anys ha acabat sent una realitat.
El fet que fos relacionat amb el món del vi té una explicació?
Mentre estudiava a l’Institut del Teatre vaig estar treballant com a guia enoturística a diferents cellers. Allà és on neix el meu afany de saber més sobre el món del vi i vaig tenir la sort de treballar a Parés Baltà, on em van ajudar molt a poder-me formar com a sommelier. I em van sorgir les ganes de poder ajuntar les meves dues passions, la interpretació i el vi, i donar visibilitat a les dones dins el sector vitivinícola.
I per tirar endavant el projecte de Sira engegueu una campanya a Verkami?
Sí… No tenim gaire recursos econòmics. Una cosa és fer un curt de dos dies en una sola localització i l’altra, com és el cas de Sira, és fer-ho en nou dies repartits en quatre caps de setmana i vuit localitzacions. En aquest cas, vam necessitar un equip de disset persones per poder fer realitat el curtmetratge i això vol dir moltes més despeses que calia cobrir. A part del Verkami, també vam comptar amb el patrocini de Vallformosa i el suport de la Conca 5.1.
Què explica el curtmetratge?
Sira acaba sent una història d’uns vint minuts sobre la Sira, una jove enòloga que ha acabat donant classes a un institut de Madrid, on viu amb la seva parella. Però llavors un dia li truca un antic company per oferir-li feina a un celler del Penedès. Entre això i una notícia inesperada, la Sira ha de prendre una decisió que li farà trontollar la vida. Aquesta història acaba sent un canal per parlar de totes aquelles dones que en algun moment de la vida han hagut d’escollir entre la vida personal i la professional.
Les localitzacions, moltes han estat al Penedès?
Sí, quasi totes. Vallformosa ens va cedir el seu laboratori. També vam gravar a Parés Baltà, a dues cases rurals, Mas Palou del Pla del Penedès i Cal Gotlla de Vilobí del Penedès, i a l’institut Eugeni d’Ors, on jo vaig estudiar. Però també vam gravar alguns interiors a Barcelona.
Quin recorregut tindrà ara el curtmetratge?
Doncs esperem que sigui llarg! Hem començat a mirar festivals on tingui encaix. Al final, el curt no només parla del món del vi sinó de les dones en el món laboral i personal. Hem començat a trucar a portes i evidentment que ens faria molta iŀlusió que formés part del Most Festival d’enguany.
Però vostè és més de teatre o de cinema?
De tot (riu). Jo em vaig formar en teatre i tinc una companyia pròpia, que és Fac-òF, amb la qual estrenem obres de creació pròpia. És cert que em moc més en el món del teatre, sobretot perquè el món de l’audiovisual és molt més tancat per poder accedir-hi. Per sort, Malniu Films m’aporta aquesta part, no només davant de la càmera sinó també al darrere, en la creació i producció.
L’estiu passat li van donar el maldecap de fer el pregó de festa major del seu poble, la Granada. Com va anar l’experiència?
Va anar molt bé. Jo no m’ho esperava, suposo que com tothom. Una feinada i molta pressió perquè la gent té expectatives del que faràs. Vaig acabar dient que sí una mica també per donar veu al meu avi, al meu besavi, que era poeta, i a la meva mare, mestra del Jacint Verdaguer de tota la vida, i també per reivindicar l’espai de les dones i del coŀlectiu LGTBIG+ a la societat.
En quins projectes està treballant actualment?
Vam estrenar Divina de la mort al teatre Maldà. En catorze mesos vam crear Amor³ – Shakespeare al cap i Divina de la mort. Crear dues obres des de zero comporta molta feina. A banda, el curt també s’hi ha afegit i ha estat un no parar. Ara estem encarant la distribució del curt i mirant de fer més ‘bolos’ teatrals. Precisament serem al teatre Borràs dins el festival Insòmnia amb Amor³ – Shakespeare al cap i segueixo girant amb El Monstre de Colors de la companyia Tutatis, amb qui actuarem a Cal Bolet el 5 de febrer.
Patinatge, diables al seu poble, però també Gitanes a Vilafranca?
Soc granadenca de soca-rel, però com li passa a molta gent, he fet molta vida a Vilafranca. Hi tinc el grup d’amigues i fa set anys que ballo al Ball de les Gitanes de Vilafranca, però les meves arrels sempre seran de la Granada.
