No es fa res per no res!
Pere Casanova
Segons el malaurat escriptor Vicens Pagès Jordà, la porqueria televisiva, com a gènere criminal en alça, va començar el 1963 amb el pistoler que mata en directe l’Oswald, un dels tiradors que va assassinar el president Kennedy en ple centre de Dallas i davant de centenars d’espectadors incrèduls. No perquè abans d’aquell dia no passessin també coses horribles, sinó perquè fins aleshores no hi havia tecnologia suficient per emetre en directe. Extraordinària aquesta Kennedyana que ens presenta Pagès-Jordà com a darrer treball pòstum i meravellós. Tota una lliçó de bona escriptura. L’amor i la mort. El poder i l’ambició. Violència, orgull, diners, elitisme, bellesa, adulteri, fatalitat. Cap guionista d’aquests que ara proliferen arreu hagués pogut dibuixar i donar forma a una realitat que, com sempre, supera qualsevol ficció. No us heu de perdre aquest llibre. Sobretot si teniu una certa edat i sabeu qui era el clan Kennedy. Ara us faig una pregunta retòrica: sabeu què coneixen els menors de divuit anys –per posar un topall– sobre tot allò que va passar el segle XX, Kennedys inclosos? Jo us ho diré jo: re. No saben res. I no per culpa seva, sinó a causa de la davallada, en termes relatius i absoluts, dels programes educatius. A les escoles, molta inclusió, molta igualtat, molta collonada transversal plena de continguts trivials, i cap imposició memorística, d’aprenentatge dur o de crítica intel·lectual exigent. També gràcies a la ‘telebasura’ que tot el dia omple les cases de banalitat, estem creant una subespècie d’analfabets funcionals que acaben amb el cervell deteriorat. I també voten! Tot ho deixem en mans del Google, de la Wiki, i dels Governs de torn, que cada vegada més ens diuen: paga impostos i no pensis, que nosaltres ja ho farem per a tu. No es fa res per no res! La Terra, però, tossuda, impertèrrita, seguirà girant en torn de si mateixa, una volta cada dia, independentment de les barrabassades a què sotmetem el planeta. Ara ja som vuit mil milions de persones i millor no pensar en aquesta barbaritat absoluta, irresoluble, catastròfica. És una qüestió de primer de lògica dir una cosa dura com aquesta: tantes persones no hi cabem! I ja està! Si algun dia algun animal d’aquests que manen molt i molt ho fa petar tot i ens en anem a fer punyetes, la Natura respiraria tranquil·la i potser després d’un llarg període, tot podria tornar a començar. Ah, i perdoneu, que me n’oblidava… Bon any 2023 a tothom!
… paga impostos i no pensis…
